White Rabbit Red Rabbit: Clara Segura

Aquest comentari serà necessàriament breu perquè és complicat parlar d’un espectacle sobre el qual, per desig exprés del seu autor i els seus productors, cal guardar silenci i mantenir el misteri. No penso fer cap spoiler però, tanmateix, si encara no heu vist White Rabbit Red Rabbit, potser voleu deixar de llegir aquí mateix. D’alguna manera, la gràcia de tot plegat consisteix en anar al teatre sense saber-ne res i, després de llegir-me, això ja no serà cert.

White Rabbit Red Rabbit és un artefacte dramatúrgic, un gran truc que es basa, gairebé de manera exclusiva, en el misteri que ha sapigut generar. Tot en ell és pur artifici, des del plantejament fins a l’execució, un artifici que genera intriga, expectació i notícies als mitjans i que, si parlem de diners, resulta un èxit de producció: no cal escenografia, no cal pagar assajos, no cal fer vestuari, no cal una il·luminació especial… Només precisa un intèrpret amb prou ganxo com per poder vendre les entrades a un preu interessant i ja tens una màquina greixada i infal·lible de fer calers. A més, la venta d’una experiència única i irrepetible (com si no ho fossin totes les funcions teatrals o qualsevol altre espectacle en directe) acaba de rematar la jugada en aquest món nostre on ja no es venen objectes, sinó emocions.

El resultat, per mi, va ser decebedor. El text es reitera constantment en una idea molt bàsica, que no exprem a fons, i, a més, recorre amb massa freqüència a l’ajuda del públic. Això fa que tot sigui massa espontani i descontrolat. D’altra banda, malgrat l’innegable ofici de Clara Segura (l’intèrpret que jo vaig triar acompanyar en aquest viatge), el fet que ella no conegués d’antuvi el text (i jo m’atreviria a dir que tampoc el to) va fer que no s’arribés a coure la tensió que precisa el tram final per crear l’efecte que busca. Un final que, d’altra banda, porta tant i tant lluny el cop d’efecte que resulta totalment inversemblant, però que crec que podria arribar a funcionar amb una millor complicitat de l’intèrpret. Si tot plegat no fos una improvisació sinó realment teatre.

Es diu que la realitat supera la ficció, i és cert, però, en teatre, la mentida funciona sempre molt millor que la veritat, i l’espontaneïtat real mai no podrà superar la fingida. Per això és teatre.

 

White Rabbit Red Rabbit

Autor: Nassim Soleimanpour. Coordinació artística i traducció: Jordi Casanovas. Assessorament artístic: Andreu Buenafuente. Intèrpret: Clara Segura. Producció executiva: Carles Manrique i Mercè Puy. Producció: Rosa Domingo. Comunicació i màrqueting: Marc Gall i Meritxell Abril. Premsa: COMEDIA. Disseny gràfic: Maria Picassó. Xarxes socials: Mia Font i Lia Pérez. Foto d’escena: Paco Amate. Dissenyador i tècnic de llums: Xavier Xipell “Xipi”. Regidoria: Xavier Ribalaygua. Distribució: Elena Blanco i Magnetica Management.

Sala: Barts. Data: 24/04/2017.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.