Un dels muntatges que em va saber més greu perdre’m el passat Grec va ser, precisament, Merda d’artista. Obra dels mateixos autors de Pegados i amb un original punt de partida, estava convençuda que m’estava…
Date Archives 2014
El president
El president va ser el meu autoregal de Nadal. Ja us he explicat altres anys que no m’agraden gaire aquestes dates i que el teatre és una de les formes que tinc de normalitzar-les. Vaig…
Ruz-Bárcenas
A estas alturas del partido debo confesar que espero cada nueva obra de Jordi Casanovas como los niños esperan la mañana de Reyes: Con la certeza de que va a ser mágica. Con Ruz-Bárcenas lo ha…
Lliga de teatre: Quarta jornada i desenllaç
Doncs sí, pràcticament sense adonar-nos-en, dimecres passat vam acabar la Lliga de teatre. La Trilogia Mozart dels Dei Furbi va donar lloc a una darrera batalla plena d’emocions i nervis que, literalment, va poder guanyar…
Trilogia Mozart
Començaré dient que estic segura que aquest espectacle dels Dei Furbi no era en absolut per a mi. De fet, si no hagués estat la darrera jornada de la Lliga, no hi hauria anat. De…
Tortugues: La desacceleració de les partícules
Els que em llegiu habitualment sabeu que la meva darrera visita a la Flyhard (sense contar la primera jornada de la Lliga) em va deixar molt mal gust de boca. Aleshores deia que aniria més…
Le voci di dentro
Un dels motius que em va fer abonar-me al Lliure aquest any va ser el fet que programessin tres muntatges de companyies napolitanes, dos d’ells amb textos d’Eduardo de Filippo. Com a amant d’Itàlia i…
Krum (el Crosta)
Porto barallant-me amb un trancazo (paraula intraduïble però molt descriptiva de l’estat general en aquests casos) des de la setmana passada. De fet, divendres, tot i no estar gaire fina, vaig anar al Lliure de…
En el estanque dorado
Hace muchos años, tantos como doce, asistí a una de las representaciones del remonte protagonizado por Lola Herrera de su ya entonces clásico Cinco horas con Mario. Hacía muy poco que había leído la novela…
Lliga de teatre: Tercera jornada
Tercera jornada, les coses s’estan posant sèries. Molt sèries. Després d’una segona jornada on ens van donar les preguntes abans de començar l’obra, tornem al procediment anterior. Sense preguntes i cap a la sala. Això…