Fa uns mesos, quan van sortir els noms dels actors i actrius joves que havien estat escollits per formar part de la Kompanyia del Teatre Lliure, la primera cosa que vaig fer va ser cercar en…
Date Archives juliol 2016
Y – X o la fidelitat dels cignes negres
Aquests darrers dies, mentre llegia totes les notícies sobre la bogeria desencadenada al món amb el joc aquest dels Pokémon, pensava que els caçadors de criatures virtuals no eren pas tan diferents del públic teatral…
La felicitat era això (Assajar és de covards. La Gala. La crònica del dia després)
Ressaca emocional. Aquesta es la paraula que més estem fent servir avui els que fins ahir a la nit estàvem tancats al Tantarantana. En aquesta crònica que ja no escric sobre un escenari, ni al…
Assajar és de covards. La Tancada #aedcLaGala (Crònica de la tancada)
El cap de setmana del 16 i 17 de juliol de 2016 es va celebrar al Teatre Tantarantana una tancada creativa per culminar la temporada d’Assajar és de covards. Jo vaig formar part d’aquesta tancada amb l’encàrrec de…
Microteatre: El meu negoci es diu Gwenda
Tot i que no ho vaig reflectir aquí al blog, vaig anar a Microteatre Barcelona poc després de la seva inauguració. Confesso que aleshores no em va acabar de fer el pes. Vaig trobar que…
Hazte banquero
Cuanto más teatro documental veo, más interesante me parece el género. En contra de lo que dicta el instinto, ver a actores interpretar a personajes reales de nuestra sociedad resulta a veces más verosímil incluso que…
L’última nit del món
Encara que costi de creure, hi ha vida més enllà del Grec. I amb propostes tan engrescadores com L’última nit del món, una joieta que corre el risc de passar desaparcebuda enmig de la sobreoferta del…
Confessió d’un expresident
Començaré aquest comentari sobre la Confessió d’un expresident amb una confessió pròpia: aquest muntatge em tirava una mica enrere. Un monòleg, al Capitol, amb un actor televisiu conegut per fer sàtira política a la tele en…
De stille kracht (La força oculta)
Dissabte vaig assistir al meu primer Ivo van Hove. No em mireu així! L’any de les Tragèdies Romanes m’estava canviant de pis i no em sobraven les 4 o 5 hores que durava aquell espectacle…