Assaig obert retrata un accidentat assaig amb públic d’una companyia que està a punt de desintegrar-se. L’autor-director i l’ajudant de direcció ja no s’entenen, la gran diva i protagonista de l’obra treu de polleguera a tothom (excepte al director, és clar), el tècnic de llums té opinions molt fortes sobre tot el que passa i l’actriu argentina… bé, ella va bevent “mate”. El públic també forma part de la història com a espectadors “accidentals” d’uns fets que no haurien d’estar veient, i fins i tot els blocaires de teatre tenim el nostre moment de glòria en aquest retrat còmic i sorneguer del món teatral i les seves misèries.
Assaig obert és divertida i autoreferent, una obra de teatre sobre el teatre, amb un bon ritme i una trama ben portada que enganxa des del primer moment. Una història versemblant i amb una mica de mala baba, que explica la mena de draps bruts que a qualsevol espectador de qualsevol mitjà li agradaria saber.
També em van convèncer molt les interpretacions (especialment les femenines), una feina complicada donat el to “naturalista” de tota l’obra.
Assaig obert és, per mi, el millor muntatge fins el moment de la Companyia 11 de Novembre. Una bona comèdia pels que gaudim del teatre i ens preguntem què passa entre caixes. Divertida i recomanable.