Y – X o la fidelitat dels cignes negres

Aquests darrers dies, mentre llegia totes les notícies sobre la bogeria desencadenada al món amb el joc aquest dels Pokémon, pensava que els caçadors de criatures virtuals no eren pas tan diferents del públic teatral barceloní durant el mes de juliol. I m’explico. Fa més d’un mes que només sento a parlar del Festival Grec. Que si Grec per aquí, que si Grec per allà, que si això no és del Grec ni m’ho diguis que no podré, que si mira quina poca vista anar a estrenar durant el mes de juliol havent-hi Grec. I de sobte he pensat que el Grec ens converteix a tots en caçadors d’espectacles. Ara resulta que els hem de veure tots. Millor encara si el muntatge només estarà 1 o 2 dies a la cartellera. Més estrany, més exòtic. I sí, hi ha coses del Grec que són autèntiques meravelles, però també n’hi ha que seria millor oblidar-les. Com la resta de l’any, vaja. I, pel camí, passen de llarg coses que no pertanyen al festival i, en canvi, desborden qualitat i talent.

Aquest és el cas d’Y – X o la fidelitat dels cignes negres, la darrera proposta del cicle DespertaLab d’enguany. Com ja vaig dir quan vaig parlar-vos de No hi ha bosc a Sarajevo, el que més m’agrada del DespertaLab és que és sinònim de qualitat i risc. I Y – X torna a confirmar-ho.

Laia Alsina, autora i directora, ha creat un espectacle intel·ligent, metateatral i contemporani sobre l’idea d’amor romàntic i com aquesta ens encotilla en un estil de vida on ens creiem lliures però, en realitat, no som més que actors que reciten un paper sobre l’escenari. Per fer-ho utilitza fragments de textos sobre el tema (de la Bíblia a Titanic, de Sergio Dalma a Shakespeare) barrejats amb textos i situacions originals i els posa en escena amb tècniques de gest i personatges autoconscients que juguen tota l’estona a traspassar la quarta paret. Les acotacions i els canvis de llum s’anuncien en veu alta i, així, anem coneixent els personatges i els actors en un magnífic joc de miralls que aconsegueix guanyar la complicitat de l’espectador des del primer moment.

Sobre l’escenari trobem personatges totalment entregats a l’amor romàntic i la monogàmia, però també un dissident cínic que no creu en res de tot això tot i estar òbviament enamorat. Els actors juguen i es confonen amb diversos personatges al llarg de l’espectacle mentre evolucionen cap a un final que no puc desvelar. Tots cinc intèrprets, Sergi Gibert, Andrea Martínez, Andrea Portella, Martí Salvat i Josep Sobrevals, fan una feina excel·lent i gens fàcil, ja que combina teatre físic i de text i ho fan amb un text amb moltes capes de narració.

El que més em va agradar d’Y – X o la fidelitat dels cignes negres és la seva capacitat per connectar amb el públic i transmetre el seu missatge sense renunciar a un llenguatge contemporani, complex i arriscat. Resulta molt refrescant, com a públic, sentir-te realment interpel·lat pel que passa en escena. Una obra que espero que després d’aquest mes de juliol tingui continuïtat la temporada vinent, el públic ho agrairà.

Y – X o la fidelitat dels cignes negres
Direcció i dramatúrgia: Laia Alsina Ferrer. Ajudantia de direcció: Aleix Duarri. Repartiment: Sergi Gibert, Andrea Martínez, Andrea Portella, Martí Salvat i Josep Sobrevals. Disseny d’escenografia i vestuari: Carlota Masvidal. Caracterització: Núria Ribera.  Disseny d’il·luminació: Rubèn Taltavull. Assessoria de cant: Robert Gonzàlez. Producció: Carlota Masvidal.
Sala: Sala Atrium. Data: 21-07-2016. Foto: (c) Aleix Duarri.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.