Assajar és de covards. La tancada 2017 #aedcLaGala (Crònica de la tancada)

El cap de setmana del 1 i 2 de juliol de 2017 es va celebrar al Teatre Tantarantana una tancada creativa per culminar la temporada d’Assajar és de covards. Jo formo part d’aquesta tancada amb l’encàrrec de fer de cronista de tot el que passi. Aquesta entrada s’escriurà al llarg del cap de setmana.

Diumenge 16.31

Havia dit calma? Doncs la treva s’ha trencat. Escric la darrera crònica des del pati de butaques i això ara és una autèntica bogeria. En qüestió de minuts començaran els passis tècnics i això és un no parar de gent. Els músics assajan una cançó d’Adele i una versió molt lliure de la cançó de l’estiu. El realitzador i el fotògraf volten per tot arreu. Tots mengem cornetos de nata i xocolata gentilesa de l’staff, cosa que ens dona un irressistible aspecte de nens entremeliats. Els tècnics estan a cabina i proven llums mentre es decideix la posició final de l’escenografia, la utilleria i es donen els darrers retocs al vestuari de la primera obra. També s’estan provant efectes olfactius (ara esteu flipant, oi?). El que veurem enguany té pinta que serà una superproducció en tota regla.

En una mica més de 2 hores obrirem les portes i estrenarem les obres que ahir a les 10 del matí encara no existien.  Tan sencill i tan complexe com això. Jo us demano, us recomano, gairebé us ordeno que vingueu a veure-ho, perquè el que farem aquesta tarda no s’ha fet mai abans i no es tornarà a repetir. I perquè l’energia d’una Gala d’Assajar és de Covards cal viure-la per creure-la.

A les 7. Al Tantarantana. Avui. Us hi esperem.

Diumenge 11.49

Després de passar tot el dia d’ahir al Tantarantana, avui he decidit mudar-me a l’Àtic, que és on es cou tot. Si a la sala gran es fan proves de llum, de so i assajos a l’escenari, aquí a l’Àtic estic amb el Joan Codina i la Marta Filella que vam amunt i avall preparant vestuari i gairebé tots els actors, que estan aprenent els textos contrarellotge per aquesta tarda. L’ambient, encara que sembli mentida és molt tranquil, la gent està il·lusionada, però poc estressada, es respira una pau increïble tenint en compte que l’estrena serà d’aquí només 7 hores.

(c) Aitor Rodero
(c) Aitor Rodero

El vespre d’ahir va ser molt especial. La cosa va començar amb un sopar sota les estrelles que va tenir lloc a la terrassa de l’Àtic 22. Asseguts a terra en una gran rotllana, el pa amb tomàquet i l’embotit va donar peu a tota mena de converses. El sopar va culminar amb un brindis (que podeu veure al Facebook), i d’allà un altre cop a l’escenari del Tantarantana per a un concert privat dels nostres músics: V de Vergüenza, Edurne Vega i Bernat Gumà amb la col·laboració especial del Salvador S. Sánchez i, més tard, DJmocràcia (Abel Vernet) i DJSífilis (Albert Pijuan) van fer ballar als més valents fins altes hores de la matinada (perquè dormir, em temo, també és de covards).

(c) Aitor Rodero
(c) Aitor Rodero

El matí ha començat lent, amb aquesta calma que ja podem dir que és la nota característica d’aquesta edició, una calma que no és chicha ni semenfotisme, sino una mena de tranquilitat d’esperit magnífica i contagiosa. Crec que podria quedar-me aquí per sempre més, rodejada de gent creativa i meravellosa, escribint aquí a l’Àtic mentre fan proves de vestuari.

I abans d’acabar un avís: estem entrevistant tots els pollastres i ho estem penjant al Facebook. Feu-li una ullada, que són uns pollastres molt guapos tots!

(c) Aitor Rodero
(c) Aitor Rodero

Dissabte 16.56

Això ja belluga! I de quina manera!! Després del sorteig, els equips han començat el procés de creació. Repartits per l’Àtic 22, els dramaturgs han presentat les seves idees i han deixat els directors i els actors fent impros i treball de personatges mentre ells s’amagavem aquí i allà a escriure. N’he trobat al pati de butaques, a l’escala exterior… El més ràpid diuen que ha estat l’Albert Pijuan, que ho ha vist clar de seguida i que la darrera vegada que l’he vist estava intentant adaptar Mack the Knife perquè quadrés amb Bakunin (m’informen que amb èxit).

A les 14.30 ha aparegut el bufett del dinar i tots hem acampat a l’escenari per fer un petit descans i començar a conèixer-nos. Qui ets? Què fas? Com ho porteu? Els ànims estan alts i la gent molt tranquil·la. De fons sonava Hawai – Bombay, cançó que aquesta nit, a la festa que farem per celebrar el primer dia de tancada, serà el tema del dress code. Camises de flors, colors estridents i molta alegria. Ja us ensenyaré les fotos.

Però això serà a la nit perquè ara mateix, l’activitat és frenètica: l’staff està reunit organitzant el que passarà a les properes hores; a l’Àtic, la gent de vestuari organitza i busca tot el que els demanen, i els directors treballen amb els intèrprets (entre altres coses he vist a una actriu sortir d’una caixa de bombo de bateria), a l’escenari han fet proves amb el projector i ara fan proves de so, els dramaturgs acaben els textos allà on poden, l’Aitor Rodero està editant la primera part de fotos (que penjaré a la crònica tan bon punt acabi) i l’Aura Gumà comença a dissenyar els cartells de les obres…

I jo no us penseu que jo només m’assec aquí a actualitzar el blog, enguany l’staff ha decidit assignar-me uns quants reptes:

  • Crear material de xarxes de tots els integrants de la tancada (estoy en ello, aneu mirant el Facebook i el Twitter d’Assajar és de covards!)
  • Portar les xarxes d’Assajar és de covards (és a dir fer de Community Manager!!)
  • Aconseguir que uns quants famosos ens facin RT. (Si aneu al Twitter i feu RT vosaltres també em farà molta il·lusió ;-))

Ara mateix sóc a la cabina del Tantaranta rematant la crònica i això sembla el camarot dels germans Marx, un dels equips està decidint les llums del seu espectacle amb els tècnics i els escenògrafs, mentre un dels realitzadors grava, jo escric… Assajar és de covards és precisament aquests això, aquests moments de caos organitzat on tothom treballa contrarellotge. El moment on passa tota la màgia…

(c) Aitor Rodero
(c) Aitor Rodero

Dissabte 12.35

Ha passat un any des de la darrera vegada que vaig escriure des de dins del Tantarantana. Mentre començo aquesta crònica no puc evitar pensar en la Gala de l’any passat i emocionar-me una mica pensant en el que ens espera. Però aquí i ara deixo de pensar en el passat i començo a centrar-me en el present, perquè La Gala 2017 ja està en marxa i, ara mateix, el Tantarantana és una olla de gent que va amunt i avall coneixent-se i començant a crear els espectacles que s’estrenaran demà a les 7 de la tarda en aquest mateix teatre (podeu reservar entrades aquí: https://www.eventbrite.es/e/entradas-assajar-es-de-covards-la-gala-35377357629).

El Rinopollo - (c) Pili Redondo
El Rinopollo – (c) Pili Redondo

Us explico el que ha passat fins ara.  A les 10.30 del matí han començat a arribar al Tantarantana tots els convocats a la tancada carregats amb sacs de dormir, roba de gala i raspalls de dents. Després de deixar les maletes, ens hem reunit tots a l’escenari del Tantarantana i ha començat el sorteig d’equips mitjançant el sistema de tria de boles de ping-pong mentre tots taralejavem la música del Telecupón (referent immortal) i altres efectes sonors.

A banda dels equips, del sorteig han sorgit també els títols de les obres i algunes restriccions (diguel’s-hi putades) que els equips hauran de tenir en compte a l’hora de crear.

El resultat de tot plegat ha estat:

  • EQUIP: ELS POCHÉ.

TÍTOL: Anarquía, lentejuelas y punto.

RESTRICCIONS: Cal que hi hagi un protagonista absent i els intèrprets hauran de menjar una dent d’all i una llimona en escena.

Dramatúrgia: Albert Pijuan. Direcció: Clara Manyós. Intèrprets: Berta Graells i Eva Ortega. Música: Bernat Gumà. Referent d’staff: Peggy Sue (Sara Sansuan).

  • EQUIP: LAS AVES MARÍAS (CUANDO SERÁS MÍA)

TÍTOL: L’oli de palma

RESTRICCIONS: Al final moren tots i cal que el públic participi.

Dramatúrgia: Laura Mihon. Direcció: Cristina Cordero. Intèrprets: Anna Berenguer i Jordi Ciurana. Música: Edurne Vega. Referent d’staff: Cejotilla (Blanca Garcia Lladó).

  • EQUIP: LOS HAPPY EGGS.

TÍTOL: Passarà de matinada.

RESTRICCIONS: Cal que hi hagi una gran elipsi temporal i serà medieval fantàstica.

Dramatúrgia: Ferran Padilla. Direcció: Jaume Viñas. Intèrprets: Eva Arias i Gerard Clavell. Música: Úrbez (V de Vergüenza). Referent d’staff: Mary Jane (Salvador S. Sánchez).

  • EQUIP: MUCHA PLUMA.

TÍTOL: In media res.

RESTRICCIONS: Cal que l’acció sigui en temps real i que hi hagi efectes sonors en directe.

Dramatúrgia: Marián de la Chica. Direcció: Laia Ricart. Intèrprets: Martí Romaní i Vanessa Margó. Música: Laura García Olalla (V de Vergüenza). Referent d’staff: CJ (Laura Vila Kremer).

Les boles de la sort - (c) Estefanía Baeza
Les boles de la sort – (c) Estefanía Baeza

A part dels equips purament creatius, aquí dins hi ha dos equips més, integrats per la gent que farà suport tècnic i els que ho explicarem al món.

Els primers són:

  • LOS 20 PAVOS i està integrat per Lisa Marrani i David Batignani (escenògrafs), Joan Codina (figurinista), Lluc Potrony (tècnic), Marta Filella (producció) i Mili/Mili-Raquel Loscos (staff). El nom de l’equip és una referència al pressupost per escenografia i vestuari: 20 euros per especialitat a repartir entre els 4 equips (exacte: 5 euros per escenografia i 5 euros per vestuari per equip).

El segon equip és:

  • MENUDO POLLO: Aura Gumà (dibuixant en directe i autora dels cartells), Aitor Rodero, Pili Redondo i Estefanía Baeza (fotografia), Pep Domènech Gil i JJ Producciones (vídeo) Octavi de la Iglesia (producció), Pili/Mili-Rocío Manzano (staff) i jo mateixa (cronista y CM).

Com a satèlit lliure tenim el nostre hombre en las sombras, el tècnic de sala Abel Bernet, i crec que no em deixo ningú.

De moment no us puc explicar gaire més, tot està començant. Us recomano que seguiu les xarxes d’Assajar és de covards a Facebook, Twitter i Instagram i el hashtag #aedcLaGala.

Seguirem informant!

(c) Estefanía Baeza
(c) Estefanía Baeza
(c) Pili Redondo
(c) Pili Redondo
Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.