Reconec que, explicat en fred, l’argument de Discordants pot arribar a fer una mica enrere: Com és l’amor quan un dels membres de la parella és seropositiu? Jo m’hauria imaginat un drama lacrimògen si a la promoció no s’hagués inclós la paraula tragicomèdia i la fotografia que acompanya aquesta entrada. Gallines gegants en una història sobre la sida? Això ho hem de veure.
I la veritat és que Discordants em va sorprendre molt positivament perquè, sí, explica la història d’una parella heterosexual on la dona és seropositiva. I sí, ho fa amb una normalitat i un sentit de l’humor que desarmen i fan que t’involucris a la història des del primer moment.
La gent de RetorCía (la companyia que ha creat l’espectacle) són molt conscients que s’enfronten a un tema i a una realitat que és, en essència, dramàtica i que, per tant, no cal carregar les tintes ni apretar més del compte per conmoure l’espectador. No han vingut a fer-nos plorar sinó a fer-nos pensar i, també, a fer-nos riure. I ho aconsegueixen.
Amb uns personatges senzills i propers, un argument ben lligat (amb un final potser una mica massa obert), uns quants gags memorables i un objectiu didàctic que no esdevé en cap moment feixuc, Discordants fa una obra diferent del que estem acostumats a veure. Un teatre realment compromés amb una idea.
Discordants trenca mites, destrueix prejudicis i ens apropa a una realitat que, malgrat no estar tant d’actualitat com als anys noranta, no ha desaparegut en absolut (al contrari, sembla que darrerament creix).Una obra ideal per anar a veure en família, sobretot amb adolescents, però recomanable per a tots els públics.
[No vull acabar sense fer-me ressó d’una iniciativa solidària relacionada amb el muntatge. Només cal tenir un compte de Twitter per col·laborar-hi. Copio el text de la nota de premsa:
“Retorcía i el Teatre Gaudí volen contribuïr a la sensibilització i a la normalització del VIH i la Sida. Per aquesta raó han llençat conjuntament una campanya en línea paral·lela a la representació de l’obra.
Cada tweet que contingui el hashtag #Discordants, mencionant els comptes de @retorcia i @teatregaudi equivaldrà a 50 cèntims que es donaran al Comité 1 de desembre, ONG que aglutina més de 24 entitats de lluita contra la sida.”]
Discordants
Creació: RetorCía Teatre. Direcció: David Marín. Repartiment: David Teixidó, Irene Hernández i David Marín. Escenografia: Ramon de los Heros. Vestuari: Cristina Olmos, Antonio Marín i Helena Torres. Espai Sonor: Pau Belenguer. Disseny de llums: Anna Espunya. Tècnic de sala: Albert Giner. Disseny gràfic: Roberto Padalino. Fotografia: Clara Pedrol. Documentació: Alberto Pérez i Félix Pérez. Producció: RetorCia Teatre. Coproducció i distribució: Bohemia’s Produccions.
Sala: Teatre Gaudí. Data: 03/11/2015. Fotografia: (c) Clara Pedrol.