Que el títol d’aquesta obra no us engany. La única cosa que no fa Marta Aran, encarnada en Lara Salvador, en aquest muntatge és mentir. No sé si té a veure amb l’empoderament col·lectiu que estem vivint en els darrers anys o és quelcom inherent a la natura femenina, però darrerament estem assistint a una quantitat ingent de muntatges signats per dones i escrits amb les entranyes a les mans. I jo ho agraeixo.
Els dies mentits n’és un i aborda, des d’una perspectiva absolutament personal, el tema del plaer i les relacions sexuals. L’orgasme femení i la seva absència. Un d’aquells temes que desperta nerviosisme a les platees. Després d’haver assistit enguany a una peça que en parlava des d’una perspectiva històrica (L’habitació del costat), Marta Aran aposta per l’aquí i ara de la lliberació sexual femenina. Les preguntes que sorgeixen són múltiples: què és i què significa aquest “alliberament”? Follar més és follar millor? Quins són els nostres referents? Com esdevenim les amants que som?
En escena, una Lara Salvador senzillament brillant interpel·la directament el públic i confessa sense censures tots els seus dubtes, dolors i problemes. En una interpretació potent, plena de veritat i d’energia, Salvador marca el ritme d’una funció que, amb la seva dosi imprescindible de comèdia, presenta una veritat més amarga i complexa.
Després d’abordar el tema de la maternitat en el seu primer text (La noia de la làmpada), Marta Aran torna amb una temàtica femenina, aquesta vegada des d’una perspectiva més íntima i personal. Un monòleg carregat d’honestedat amb una posada en escena tan senzilla com eficaç. Un acte de valentia en tota regla.