Com a públic, penso que hi ha tres coses imprescindibles a un festival (ja sigui de teatre, de música o de qualsevol altra cosa): una bona programació, una bona organització i un bon ambient. Si hagués de puntuar de l’u al deu el Festival Píndoles en cadascuna d’aquestes categories, li hauria de donar un onze a totes tres. Ho dic de debó, el que es va viure el cap de setmana passat a l’Alberg Mare de Déu de Montserrat va ser inoblidable.
Però anem a pams. Com ja us vaig explicar fa uns dies, el Festival Píndoles és un festival de microteatre fora del teatre. Els díes 5 i 7 de juny vam poder gaudir de 12 obres diferents (6 cada dia). I aquí tenim el primer gran encert del Festival: la programació.
La feina de la comissió que va triar els textos (formada per Marc Rosich, Jacobo Julio Roger i Roger Ribó) va ser excel·lent. Durant el cap de setmana vam veure drames intimistes, tragèdia, molt d’humor, farsa, comèdia romàntica, teatre en vers, drama polític i fins i tot un thriller de terror. Una programació variada, original i de molta qualitat. Amb un nivell interpretatiu i de direcció altíssims.
D’altra banda, es notava que s’havia triat amb cura la localització per a cada text. L’Alberg Mare de Déu de Montserrat ofereix un entorn inigualable ple de racons encantadors i habitacions sorprenents. Cada text es va representar en un indret gairebé fet a mida, que s’ajustava com un guant a les necessitats de la història. Racons secrets que, a més, permetien al públic estar MOLT a prop de l’acció, sense perdre detall de tot el que passava.
Però la millor programació se’n pot anar en orris si no hi ha una bona organització que la recolzi. Per sort, aquest front estava perfectament cobert. I no era fàcil. Tres espectacles simultanis cada mitja hora i desenes de persones a qui informar i portar cap al lloc concret de la representació. Un petit exèrcit de voluntaris liderats pel sempre amable i entusiasta David Barrera van fer que tot funcionés com la seda i que tothom arribés al seu destí sense ni pensar-hi.
A més, entre obra i obra (i molt després que hagués acabat el darrer espectacle) es va poder gaudir d’una màgnifica terrassa amb vistes a Barcelona i preus populars, on no van faltar les Moritz ben fresques i els entrepans fets al moment. L’ambient que es va crear en aquella terrassa va ser màgic. Tot plegat semblava una festa d’aquelles de les que no vols marxar. Un punt de trobada carregat de bon rotllo. El tercer gran encert del Festival.
I així, gairebé sense adonar-nos-en, vam arribar a les nou del vespre del 7 de juny. El moment triat per la organització perquè el jurat ens reuníssim a deliberar quines serien les obres que farien la Gira Píndoles. Allà estàvem el Sergio Matamala de la Sala Flyhard, l’Adrià Aubert del Círcol Maldà, el Júlio Àlvarez del Teatre Tantarantana, l’Albert Martí de Teatral.net i jo, mirant-nos amb cara de “com voleu que triem entre tanta bona feina?”.
Òbviament, el que es va dir durant l’hora sencera que va durar la deliberació queda en el terreny de la confidencialitat. El que sí us puc assegurar és que no va ser fàcil, gens fàcil. I que va ser una experiència molt enriquidora poder parlar del que havíem vist al Festival amb uns companys tan experts i professionals. Va ser tot un honor formar part d’aquest jurat.
La tria, com us deia, va ser tan dura que al final ens vam rendir. Calia triar tres espectacles per a la gira però “de debó que no en podem triar quatre?”. I així va ser, després de donar-hi mil voltes, la Gira Píndoles va passar de comptar amb tres espectacles a comptar-ne amb quatre. Les afortunades van ser:
A les fosques: D’Octavi Egea. Dirigida Àngel Amazares i interpretada per Àngel Amazares, Santi Monreal, Josep Antoni Lej i Ariadna Suñé. – No estic acostumada a passar por al teatre. A les fosques em va tenir enganxada a la cadira i contenint la respiració.
Fuck You: Escrita i dirigida per Marta Solé i interpretada per Mireia Gubianas i Vanessa Segura. – Divertidíssima comèdia negra amb dues grans interpretacions i un discurs generacional i compromés.
El catalón d’una nit d’estiu: Escrita i dirigida per Roc Esquius i interpretada per Isidre Montserrat, Bernat Mestre, Núria Deulofeu i Diana Roig. – Una original comèdia que ens va sorprendre a tots. Penseu que Shakespeare no té res amb comú amb el reaggetón? Us equivoqueu.
El progrés: Escrita i dirigida per Ariadna Pastor i interpretada per Arnau Armengol, Arnau Marín i Laia Pastor. – Una farsa política sorneguera i carregada d’humor intel·ligent. A mi em va recordar als Monty Python.
Sí, ja ho sé. Ara tots els que no vau anar al Festival Píndoles esteu maldant pensant que hauríeu d’haver-hi anat i molt tristos pensant en el que us vau perdre. Ho sé. Però és que el Festival Píndoles també ha tingut això en compte (el que us deia de la organització… ), per això es va inventar la Gira Píndoles.
La setmana que ve, els dies 16, 17 i 18 de juny es podran veure aquestes quatre obres a les sales col·laboradores (Àtic 22, Círcol Maldà i Sala Flyhard). Les entrades ja estan a la venda a un preu de 10 euros (anticipades). Les de la Flyhard ja s’han exhaurit així que jo no badaria gaire. Teniu tota la informació aquí.
La primera edició del Festival Píndoles ha estat més que un èxit, ha estat la constatació que Barcelona acaba de guanyar una cita cultural de primer nivell. Des d’aquí només em queda felicitar a la organització: Giulia Poltronieri, Aina Bujosa i David Barrera. Gràcies per deixar-me formar part d’aquest projecte, per tenir sempre un somriure als llavis i per fer-nos sentir com a casa. Sou molt grans i estic segura que això només acaba de començar.
Llarga vida al Píndoles! Ens veiem a la propera edició!