Fusells

De vegades les coses no surten com tu voldries. De vegades, vas a veure un espectacle pensant que t’agradarà, desitjant que t’agradi, però, en canvi, succeeix tot el contrari. Això és el que em va passar amb Fusells.

Fusells adapta una peça breu de Bertolt Brecht escrita l’any 1937, Els fusells de la senyora Carrar. L’obra de Brecht, escrita el segon any de la Guerra Civil espanyola, tenia una intenció claríssima: denunciar el bany de sang que el bàndol nacional estava duent a terme a Espanya i, alhora, animar els seus compatriotes i altres ciutadans estrangers a unir-se a les Brigades Internacionals per defensar el govern legítim espanyol. Brecht demana a la comunitat internacional que es posicioni, sí, però sobre uns fets molt i molt concrets amb una intenció molt i molt concreta.

Per la seva part, Fusells intenta fer universal aquesta crida al posicionament de Brecht i, en la meva opinió, queda lluny d’aconseguir aquest objectiu. La crida a posicionar-se no és quelcom que es pugui demanar en abstracte, el posicionament, per definició ha de ser concret, sobre un tema, o sobre molts, però cal tocar aquests temes. A Fusells es parla de la Guerra Civil espanyola aplanant algunes referències (no apareix, per exemple, cap bandera) i, de tant en tant, es deixen caure al·lusions a altres conflictes històrics (nazisme, segregació racial…) en forma d’imatges projectades o paraules que es colen a la ràdio i que no vénen al cas del que està passant a escena. Intentant convertir la Guerra Civil en un conflicte qualsevol, un conflicte tipus, el director aconsegueix tot el contrari del que es proposa: no es mulla. Hi ha una crida a posicionar-nos, però no sabem sobre què ni per què i, així, el missatge perd tota la força.

D’altra banda, les edats dels personatges han estat adaptades per encaixar amb una companyia molt jove. Això ha provocat que la mare esdevingui germana gran i que el germà de la mare esdevingui cosí. Poden semblar canvis poc importants però a mi (que no havia llegit l’obra abans i la vaig anar a buscar sortint del teatre) les reaccions de la Teresa Carrar em van grinyolar tota l’estona. Per molt que una germana gran s’estimi els seus, mai no reaccionarà com una mare. Teresa Carrar és mare, i això traspúa al text, i el ball d’edats i parentescos resta molt més que no pas suma al conjunt del muntatge.

L’intenció de Fusells és bona i cal aplaudir que una companyia tan jove tingui el coratge d’enfrontar-se amb un Brecht i treure endavant una producció. Hi ha molt de talent en aquest Fusells però, com deia al principi, de vegades les coses no surten com tu voldries.

 

Fusells (Els fusells de la Sra. Carrar)

Autor: Bertolt Brecht. Director: Daniel J. Meyer. Repartiment: Cristina Arenas, Quim Àvila, Jaume Madaula, Jordi Llovet i Georgina Latre. Ajudant de direcció: Anna Serrano. Espai i vestuari: Alba Macfarlane. Il·luminació: Natalia Ramos. Disseny gràfic, vídeo i so: Cooperativa FAR. Tràiler promocional: Anna Serrano. Producció executiva: Cristina Ferrer. Ajudant de producció: Laia Pellejà. Cap de comunicació: Ester Cànovas.

Sala: Almeria Teatre. Data: 25/02/2016.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.