Estic segura que molts de vosaltres coneixeu històries de terror sobre famílies que es fan miques com a conseqüència d’una herència. No es res gaire estrany. Famílies modestes que, davant de la perspectiva d’aconseguir uns diners estalviats per la iaia o la tieta soltera, obliden vincles i estimes de tota una vida.

I aquesta és més o menys la història que proposa La podrida, la història d’una família normal i corrent, amb els seus problemes normals i corrents, que es podreix per dins a causa dels diners.

El que més em va agradar de la nova proposta de la companyia La Peleona és el fet que, tot i que la història pot semblar fosca i amarga, no carreguen les tintes en aquest sentit sinó més aviat al contrari. La protagonista, interpretada per Carla Torres, és un personatge increïblement humà, generós, optimista i essencialment bo. Això aporta a la peça un to personalíssim i completament diferent del que es podria esperar. Un to que fa que funcioni de meravella.

La posada en escena és senzilla però amb una intenció simbòlica molt eficaç i les interpretacions tenen un aire molt fresc que va completament a favor d’aquesta història petita que, sense aires grandiloqüents ni dogmatismes, apel·la al nostre sentit de família.

La podrida neix d’una premissa interessant que es desenvolupa amb una història amb caràcter i personalitat carregada (malgrat el que podria semblar) d’optimisme. Un muntatge que deixa molt bon gust de boca. Crec que us sorprendrà.

La podrida

Companyia La Peleona. Dramatúrgia i direcció: Carla Torres. Ajudant de direcció: Eugènia Manzanares. Intèrprets: Jordi Gràcia, Carla Torres i Carles Goñi. Espai escènic: Anna Tantull. Il.luminació: Lluís Serra. Vestuari: Glòria Víguer. Moviment Escènic: Vero Cendoya.

Sala: Teatre Tantarantana. Data: 26/11/2015. Fotografía: Nicolás Jódar.