Le voci di dentro

Un dels motius que em va fer abonar-me al Lliure aquest any va ser el fet que programessin tres muntatges de companyies napolitanes, dos d’ells amb textos d’Eduardo de Filippo. Com a amant d’Itàlia i fan declarada de De Filippo no pensava perdre’m cap d’ells. Le voci di dentro ha estat el primer de la temporada i la confirmació de totes les meves esperances. Quina passada.

Amb un escenari amb ressonàncies oníriques, totalment blanc i una absència òbvia d’escenografia, la proposta de Toni Servillo aposta per atorgar tot el protagonisme al text i als intèrprets. I ben fet que fa. Le voci di dentro, com tots els textos de De Filippo, és una delícia. Una història que utilitza el somni i un toc de fantasia per mostrar-nos la natura humana i les seves contradiccions. Amb personatges entranyables i una mica excèntrics, De Filippo ens parla de la família, la desconfiança, la traïció, l’aïllament i el què diran sense deixar de fer-nos somriure.

D’altra banda, veure treballar una companyia italiana sempre és un plaer. A Itàlia donen molta importància al moviment dels actors i a la dicció (jo ho atribueixo al fet que estan molt en contacte encara amb la seva Commedia dell’Arte) i, és clar, el resultat són interpretacions molt completes, molt “teatrals” si em permeteu la obvietat. Independentment de la seva edat, els actors es mouen amb precisió i lleugeresa i diuen el text amb força i claredat (si no vaig errada, aquests es van atrevir a treballar sense micro a la Fabià Puigserver i jo, que estava a l’última fila ho vaig sentir tot perfectament). També em va agradar veure una companyia gran amb molts actors de moltes edats diferents. Sempre he pensat que aquesta mena de grups enriqueixen molt el resultat perquè posen en contacte diferents nivells d’energia i formes d’enfrontar-se a la interpretació.

D’altra banda, he de confessar que vaig gaudir molt del fet de sentir el text en l’original napolità. Malgrat que vaig haver de estar més pendent dels sobretítols del que havia pensat en principi (i això que parlo italià), la sonoritat i la prosòdia del dialecte van fer gaudir la malalta de llengües que porto a dins.

No sempre tenim la sort de poder assistir a un espectacle tan rodó, amb una direcció tan treballada i unes interpretacions tan magnífiques. Hem de donar les gràcies al Teatre Lliure per apostar per aquest muntatge i portar-lo a Barcelona. Va ser un autèntic plaer.

 

Le voci di dentro – Autor: Eduardo de Filippo. Director: Toni Servillo. Intèrprets: Chiara Baffi, Antonello Cossia, Rocco Giordano, Lucia Mandarini, Gigio Morra, Vincenzo Nemolato, Francesco Paglino, Betti Pedrazzi, Maria Angela Robustelli, Marianna Robustelli, Marcello Romolo, Daghi Rondanini, Peppe Servillo i Toni Servillo. Sala: Teatre Lliure de Montjuïc. Data: 11/12/14. Fotografia: (c) Fabio Esposito.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.