Lliga de teatre: Quarta jornada i desenllaç

Doncs sí, pràcticament sense adonar-nos-en, dimecres passat vam acabar la Lliga de teatre. La Trilogia Mozart dels Dei Furbi va donar lloc a una darrera batalla plena d’emocions i nervis que, literalment, va poder guanyar qualsevol.

Aquesta era la classificació abans de començar la darrera jornada (us recordo que nosaltres èrem Rosencrantz i Guildenstern són morts):

 

 

Com veieu, no hi havia diferències gaire significatives entre els tres primers, i la resta tampoc no estaven gaire lluny.

Abans de començar amb la competició, com sempre, vam poder gaudir de la companyia dels Dei Furbi, que van contestar les nostres preguntes, ens van explicar coses d’allò més interessants sobre el procés de creació de la Trilogia Mozart i van ser espectadors d’excepció de tot el que va venir després.

 

 

Finalitzada la xerrada amb els Dei Furbi, el primer joc va ser, com sempre, respondre per escrit preguntes sobre l’obra que acabàvem de veure. Difícils, com no, però que no van servir per modificar la classificació.

Segon joc: una mort súbita on cada equip, començant pels últims, havia d’anar nombrant personatges de qualsevol de les quatre obres de la Lliga. Aquí el Lluc i jo vam badar i quan ens va arribar el torn en vam dir un de repetit. Això ens va fer empatar amb Els Arreplegats (que van guanyar-la).

Tercer joc (i últim): Val a dir que aquí els companys de Sixto Paz van demostrar tenir molta mala baba. La cosa va anar així. Cada capità havia d’apuntar en secret el títol de les quatre obres de la Lliga per ordre de preferència. Tots els capitans? No! La capitana d’Els Arreplegats i jo mateixa, pel fet d’anar primers i empatats a punts, havíem de triar un únic personatge de tots els que havíem vist a les quatre jornades. La resta de cada equip havia d’endevinar la resposta dels capitans. Un punt per encert en el cas del llistat d’obres. Set punts per a nosaltres si l’equip encertava el personatge i un punt menys per cada intent (sí, es podia repetir, però és que la pregunta no era fàcil!).

Primer intent del Lluc: Jacob de La pols. No. Jo mirant al terra per no donar pistes.
Primer intent d’Els Arreplegats. Fallen també. Uf!
Segon intent del Lluc: Alba de La pols. Sí!!!

Sis punts i victòria final per Rosencrantz i Guildenstern són morts!

No tinc cap foto del moment.

Tampoc no tinc res que acrediti la nostra victòria.

A la Lliga de Teatre no hi ha trofeus, ni diplomes, ni premis. Bé, això és mentida. El premi és jugar-la. El premi és conèixer gent en viu i per Twitter amb qui comentar la jugada. El premi és parlar de teatre amb el David Costa. El premi és conèixer les companyies i visitar la Biblioteca de Catalunya per dins. El premi  és veure espectacles que potser no tenies previst veure. El premi és constatar que això de la Lliga és una bona idea. I, com no, el premi és poder dir d’aquí uns quants anys, quan això s’hagi convertit en un clàssic de l’ambient teatral de Barcelona: “Jo vaig guanyar la primera Lliga de Teatre de Sixto Paz“.

Moltes gràcies, nois. Ha estat un plaer.

Fotografies: Gemonthemoon.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.