La Lloll i el secret d’El Maldà

El mes de juny sempre és una mica estrany. La cartellera (amb excepcions) acostuma a ser de transició entre la temporada i el Grec. El número d’espectadors baixa perquè l’arribada de l’estiu propicia les activitats a l’aire lliure i, tot plegat, fa que anem una mica menys al teatre. Fins i tot els més teatrers posem una mica el fre per poder agafar forces pel Grec. Passa cada any.

Aquestes circumstàncies especials provoquen que algunes sales facin apostes diferents i, fins i tot arriscades, en aquestes dates. I penso que aquest és el cas de La Lloll i el secret d’El Maldà.

I no és que l’espectacle de la Lloll sigui especialment alternatiu ni d’avantguarda (més aviat el contrari), però cal reconèixer que programar un cabaret de prop que és un one woman show de Lloll Bertran no deixa de ser una aposta arriscada. Una aposta que, a més, penso que té el seu públic.

Lloll Bertran, vestida de manera discreta amb pantalons i armilla negra i una camisa blanca, ens narra des de dalt d’un tamboret la història del baró de Maldà i la seva estimada, i intercala en la seva història (que és pura farsa) cançons ben reconeixibles amb les lletres, això sí, convenientment alterades i traduïdes al català: Oh balancé, balancé, Fumando espero, L‘himne dels pirates, Maria de West Side Story (tot i que aquí esdevé una apol·logia del consum de la planta, el moment més esbojarrat de l’espectacle), Parole o el When you’re good to mama de Chicago. Una selecció eclèctica que Bertran defensa bé a nivell vocal, sense floritures però amb encert i convicció.

L’acompanyen a escena Eduard Autonell, que fa els efectes sonors, alguns secundaris i esdevé un recurs còmic com a becari maldestre i ase dels cops (un recurs que a mi em va incomodar una mica perquè el rerefons de la broma era que els actors joves són inútils), i Ariadna Cabiró, impecable, com sempre, al piano.

Malgrat que gran part de les bromes té matisos polítics que només faran gràcia a una part de la platea (l’actriu dispara amb bala contra la CUP i l’alcaldessa però quan parla de corrupció s’enrecorda dels Borbons i no pas de Pujol o de Millet), l’espectacle funciona, té un bon ritme i Lloll Bertran el defensa amb una professionalitat innegable. Una bona oportunitat per veure treballar de prop a una de les còmiques de referència del país.

 

La Lloll i el secret d’El Maldà

Idea, dramatúrgia i direcció: Lloll Bertran. Repartiment: Lloll Bertran i Eduard Autonell. Pianista: Ariadna Cabiró. Ajudant de direcció: Bernat Cot. Disseny de llums: Adrià Aubert. Tècnic de so i llums: Jorge Mur.

Sala: El Maldà. Data: 15/06/2017. Fotografia: (c) El Maldà.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.