Mireta tancada és la darrera peça de la trilogia Mira que, durant tres setmanes consecutives, ens ha portat a l‘Àtic 22 a seguir la història de quatre germanes que, a aquestes alçades, ja són com de la família.

En un espai central, sobre un pentàgon dibuixat a terra i amb unes caixes de fusta que van d’una banda a l’altra tot el temps, la Laura, l’Ona, la Maria i l’Anna buiden la casa de la mare, tancant així una etapa vital. És el final d’una era, el moment en el temps en què les veiem crèixer, fer-se adultes, aquesta vegada ja sense remei.

Com ja vam veure amb Comiat, la segona part de la trilogia, Mireta tancada va un pas més enllà en la proposta, apostant per una posada en escena menys realista i  més simbòlica. En un espai buit, les germanes es mouen per una casa plena de records que les obliga a enfrontar-se a la idea que tenen de si mateixes i dels seus pares. La part més interessant és precisament el retrat d’aquest moment que tots vivim en algun punt de la nostra edat adulta, en què ens adonem, potser per primera vegada, que les persones que ens van portar al món són això, persones. Éssers adults complicats, imperfectes, amb emocions i contradiccions. I que això no és ni bo ni dolent, només és.

Mira ha permés a les seves creadores, i a nosaltres com a públic, explorar uns personatges d’una manera global i poliédrica, i el viatge ha valgut la pena. Una experiència teatral diferent i original en el seu plantejament, que acaba esdevenint un relat tendre i precís del que vol dir fer-se gran. Trobaré a faltar a aquestes germanes.