Paraules d’amor

Que els catalans som lletraferits de mena no és cap secret. La nostra realitat bilingüe i tot sovint diglòssica ens fa cultivar, com a poble, un amor i una preocupació per la llengua que, decididament, els imperis monolingües no coneixen. Això no és ni bo ni dolent, només és, però us asseguro que fenòmens com el de Màrius Serra difícilment els trobaríeu a un altre lloc o, pel cas, un text com el de Paraules d’amor.

El que fa Joan Ollé a Paraules d’amor és cosa fina. Un text que podria semblar fet en escriptura automàtica i en dues tardes però que tinc clar que darrere té una feina de tota una vida. Una vida d’escoltar atentament i amb molt d’amor com parla la gent, què diu i com ho diu. Paraules d’amor no té argument però sí càrregues de profunditat farcides d’ironia i sornegueria, amb dobles i triples lectures. Un joc deliciós per als malalts de llengua.
La posada en escena és ben senzilla: tres actrius i una Gran Enciclopèdia Catalana (totem d’aquesta nostra societat, element imprescindible a totes les llars fins que l’arribada d’Internet va convertir els volums en carn de parada dels Encants). Laura Pujolàs, Cristina Arenas i Blanca Garcia-Lladó s’enfronten a la complicada tasca de, no només aprendre un text difícil perquè va farcit de barbarismes, errors sintàctics i de pronúncia, sinó dir-ho en perfecta sincronia, com si fossin un cor grec. I en surten victorioses. En les seves interpretacions, el text guanya cos i intenció. Totes tres llancen les frases amb ritme i matisos, amb força i mala baba quan toca, amb infinita picardia en tot moment.
Paraules d’amor és un espectacle únic i especial. Intraduïble i inimitable. Un espectacle que només hauria pogut veure la llum en el nostre país i només hauria pogut sorgir del cervell inquiet de Joan Ollé. La hora i pico que dura passa volant i jo vaig riure a cor que vols amb molts dels gags. El sindicat de professors de català i l’associació d’antics alumnes de Filologia Catalana haurien de fer cua a la porta de La Seca per veure aquest espectacle. No passa cada dia que es celebri amb tant d’entusiasme el bastardisme de la nostra llengua. Llarga vida!

Paraules d’amor
Autor: Joan Ollé. Direcció: Iban Beltran i Joan Ollé. Repartiment: Laura Pujolàs, Cristina Arenas i Blanca Garcia-Lladó.
Sala: La Seca. Espai Brossa. Data: 11/11/2015.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.