Per sobre de totes les coses

En començar aquesta entrada em sento com si m’hagués de tornar a presentar, i és que no puc evitar sentir-me una mica culpable per la meva “desaparició” a finals de la temporada passada. M’haureu de perdonar. Un canvi de domicili (circumstància que per a moltes persones no suposa cap trasbals) em va tenir literalment bloquejada durant ben bé tres mesos. Ni teatre, ni blog, ni cerveses amb els amics, ni res que no fos endreçar, recollir i apagar focs (i anar a la feina, és clar). No vaig donar per més.

Fi de les disculpes. Anem al teatre que és el tema que ens interessa.

Recuperada de la mudança i amb les vacances a punt d’acabar, vaig decidir inaugurar la temporada amb un musical. Per sobre de totes les coses és un muntatge del que no havia sentit a parlar mai abans que comencés la promoció, però ja que tenia el Daniel Anglès com a director vaig pensar que valia la pena donar-li una oportunitat.

No us enganyaré, l’argument de Per sobre de totes les coses no em va acabar de fer el pes. El vaig trobar massa adolescent, massa simplista, massa ingenu. Tampoc no em va agradar l’intent de redimir l’Església de la seva homofòbia amb la figura d’una monja “col·lega”, ni em va convèncer la forma com s’aborda el drama de l’embaràs adolescent (que, en la meva opinió, queda completament menystingut).

Però tot i que de la sinopsi ja podia intuir que aquest no seria el meu musical preferit, volia veure aquesta obra. No tant pel text en sí, sinó pels actors. Sentia curiositat per un repartiment jove i pràcticament acabat de sortir de l’escola. I aquí sí que la vaig encertar. Si alguna cosa té aquest muntatge és talent sobre l’escenari. Un repartiment molt gran que funciona a la perfecció tant a les (complicades) escenes de grup com individualment. Als actors de Per sobre de totes les coses els veiem actuar, cantar, ballar en tota mena d’estils (des de jazz fins a dansa contemporània) fer acrobàcies i alguna cosa més. Tot això a un nivell altíssim i amb una professionalitat indiscutible. Un autèntic plaer i una nova demostració que la nostra ciutat produeix excel·lents intèrprets de musical.

El que no va estar tant fi va ser l’apartat tècnic. M’ha sorprès llegir al blog del muntatge que durant la segona setmana de funcions van aconseguir solucionar els problemes de so que tenien. Potser vaig tenir mala sort, però jo diria que els problemes de so no estan solucionats (o va tornar a haver-n’hi el dia que jo hi vaig anar). Durant tota la primera part de la funció l’equalització del so va resultar fins i tot molesta. La mescla impedia entendre el que deien els cantants i entorpia del tot el seguiment de la història. Ja sabem que en un musical difícilment s’entén el 100 % del que diuen els intèrprets, però el que no pot ser és que només se n’entengui un 10 % (i això quan tens l’actor de cara). I sense mencionar l’aparició de la verge Maria on vam patir més de tres acoblaments d’aguts seguits. En canvi, a la segona part, com per art de màgia el so va millorar moltíssim i va permetre, finalment, entendre les lletres i apreciar la feina dels cantants (que havia quedat força mutilada durant la primera part). La veritat és que em va saber greu veure com els problemes tècnics deslluïen la magnífica feina que s’estava fent sobre l’escenari.

En qualsevol cas, tot i que no era per a mi, Per sobre de totes les coses és un musical molt recomanable, especialment per al públic més jove. I, de regal, vaig poder conèixer els actors que ens faran gaudir dels musicals durant els propers anys. Tot un luxe.

Per sobre de totes les coses – Autors: Jon Hartmere i Damon Intrabartolo. Traducció: Marc Gómez. Director: Daniel Anglès. Director Musical: Oriol Padrós. Coreografia: Oscar Reyes. Repartiment: Víctor Arbelo, Marc Flynn, Anna Herebia, Marc Gómez, Iskra Bocanegra, Annabel Totusaus, Lucy Lummis, Eduard Doncos, Miguel Ángel Snánchez, Marc Andurell, Clara Gispert, Anna Lagares, Joan Mas, Gerard Mínguez, Laura Morales, Desirée Moreno, Gara Roda, Joan L. Santos, Eduard Lacueva i Helena Jara. Músics: Oriol Padrós, Abel Garriga, Adrià Aguilera, Unai Eizaguirre, Ricard Buenaventura i Guillem Barceló. Sala: Teatre Gaudí. Data: 27/08/14.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.