Pornografia

Vaig anar a veure Pornografia, principalment, perquè sentia curiositat pel text. Teatre anglès contemporani ambientat després del primer gran atemptat gihadista a Londres al juliol de 2005 (gairebé divuit mesos després de l’11-M de Madrid, que ja ens havia deixat a tots paralitzats). No vaig voler refrescar gaire la memòria sobre aquells fets perquè vaig pensar (potser erròniament) que com que era un esdeveniment llunyà en el temps que havia tingut lloc a un altre país, el director (Iban Beltran) faria una bona contextualització per situar el públic. Vaig equivocar-me.

Una de les sensacions des del primer instant de l’obra va ser de desorientació. L’obra es centra en una setmana a la vida de diversos personatges. Una setmana que comença amb un gran concert a Hyde Park i acaba amb l’atac terrorista. Aquests dos fets són molt i molt importants a la trama i per als personatges però, malgrat això, l’adaptació de la dramatúrgia no té en compte que el públic actual pot tenir un record llunyà del tema. Ni tan sols el programa de mà aprofita per incloure un paràgraf de context. Res, o vens estudiat de casa o tindràs aquella sensació que hi ha quelcom que et manca.

D’altra banda, el text treballa la sordidesa i les zones més fosques de la vida quotidiana dels londinencs. Simon Stephens (autor també de Punk Rock i adaptador d’El curiós incident del gos a mitjanit) mostra una Londres que agonitza sota una pàtina de llum i color. Ciutadans que viuen alienats a una metròpolis hostil amb unes vides complexes, violentes i plenes de desassossec. Incest, violació, racisme, terrorisme, misantropia i espionatge industrial (la història potser més lleugera i que obria l’espectacle) se succeeixen sobre l’escenari sense que quedi gaire clar si l’autor minimitza el fet que algú posi una bomba en un entorn tan hostil, si justifica aquesta sortida davant la incomprensió del món que el rodeja, si iguala la maldat de tots els implicats. No tinc clar què volia explicar l’autor (malgrat que les crítiques de Regne Unit parlen unànimement d’un retrat cru de la societat anglesa) però, el que és potser més greu, no tinc gens clar què volia explicar ni el director ni la companyia amb aquest muntatge.

Amb una posada en escena despullada que dipositava tota la responsabilitat sobre les espatlles d’un repartiment força irregular (on només destaca la feina d’Àngela Jové i Adrià Díaz) i una direcció que no aconsegueix aportar ritme a un text que, per la seva pròpia natura, esdevé repetitiu, Pornografia és un muntatge desconcertant i amb un missatge, si més no, ambigu.

Pornografia
Autor: Simon Stephens. Traducció: Carme Camacho. Direcció: Iban Beltran. Direcció adjunta: Ana Pérez. Repartiment: Mireia Cirera, Ester Cort, Adrià Díaz, José Pedro Garcia Balada, Pep Garcia-Pascual, Carles Gilabert, Àngela Jové, Ricard Sadurní. Escenografia: Sebastià Brosa. Projeccions: Carles Tamayo. Estudiants en pràctiques: Sara Granés i Anna Palomo. Producció i comunicació: Aina Bujosa. Fotos: Xavi Gil. Direcció artística: Pep Garcia-Pascual.
Sala: Centre Cultural La Farinera del Clot. Data: 05/02/2018.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.