Si, de normal, l’Andrés Villarrosa ja és complicat de veure (ahir va arribar 45 minuts tard a la funció i diuen que això ho fa cada dia), a mi m’havia resultat totalment esquívol. En les anteriors temporades que ha fet a Barcelona se m’havia passat, i el dia de l’estrena al Tantarantana vaig ser jo la que es va confondre i no va anar-hi (en la meva defensa diré que va ser una semana boja de feina i no sabia literalment en quin coi de dia vivia). Així que coincidir ahir en el mateix espai temps amb el cantante melódico del trémolo metódico va ser el que podríem considerar un miracle de Nadal. I dono les gràcies a l’Estel de Betlem, als Reis Mags, al Tió i a qui faci falta de no haver-m’ho perdut.

Perquè el que fa l’Oriol Genís/Andrés Villarrosa en escena és màgia. Així, sense més. Màgia interpretativa de primer nivell, d’aquella que et fa fregar-te els ulls per si estàs al·lucinant. Amb la complicitat de Marc Rosich a la dramatúrgia, Genís ens presenta un cantant de cançó lleugera, artista brillicaspós del Paral·lel d’abans, una d’aquelles figures atropellades pel pas del temps, que li ha passat per sobre com una piconadora fins a convertir-lo en una figura atemporal, única i inimitable en les seves contradiccions.

Genís és Villarrosa i no només l’interpreta, el viu, el posseeix, es deixa envair per ell. Vestit de lluentons, envoltat per l’aroma de la laca, amb una bona ampolla de Casera sota el braç i acompanyat per un radiocasset, passeja per l’escenari explicant la seva filosofia vital, el seu art, i cantant les seves coples impossibles, que de tan demodés resulten modernes.

¿Qué fue de Andrés Villarrosa? és una comèdia estranya que fa petar de riure mentre reivindica la memòria d’un personatge inclassificable amb una història que només podríem titllar de tràgica. Una peça gairebé nostàlgica que fa passar volant els minuts i et deixa amb un somriure perpetu a la boca. Un muntatge que hauria de fer temporada en un cabaret com cal per poder gaudir-la acompanyada d’un bon gintònic de Larios en got de tub.

¿Qué fue de Andrés Villarrosa?

Companyia: La Bacanal. Idea original: Oriol Genís. Dramatúrgia i direcció: Marc Rosich. El cantante melódico del trémolo metódico: Andrés Villarrosa. Direcció musical: Oscar Machancoses. Fotografies: David Ruano.

Sala: Teatre Tantarantana. Data: 29/12/2018. Fotografia: (c) David Ruano.