Després de Si no ens paguen, no paguem!, Teatre de l’enjòlit torna amb un text que aposta per la comèdia sense deixar de banda el discurs polític.
El resultat és Realpolitik, un espectacle que aconsegueix assolir aquest doble objectiu; d’una banda, posar sobre la taula la definició de violència, parlar del poble i la ciutadania com a col·lectiu i de la injustícia de la justícia (oh, paradoxa!) i, de l’altra, fer-nos riure i aconseguir que sortim de la sala amb il·lusió i un somriure. No és poca cosa.
A l’escenari sis actors ens expliquen la història d’uns personatges força memorables, cadascun d’ells amb alguna característica que el fa diferent i únic, que són, alhora, gent normal i corrent, persones com qualsevol de nosaltres i que, gràcies a una casualitat, arriben a creure que poden fer alguna cosa per canviar el món en el que viuen.
Amb una posada en escena senzilla i àgil, un text divertit i amb bon ritme, i unes interpretacions a l’alçada, Realpolitik no deixa de ser una faula per a adults, un relat que pretén tornar-nos la il·lusió i fer-nos creure que realment el ciutadà pot plantar cara al sistema. Potser és demanar massa en els temps que corren i potser el cinisme ens està guanyant la partida però, què voleu que us digui, a mi em va agradar el recordatori.