No soc gaire de futbol (no en soc gens) però hi ha una expressió que, en aquest cas, em va al pèl per definir el més nou d’Agrupación Señor Serrano: “fin de ciclo”.
Posts tagged Teatre
It’s all about the hairstyle. El cas de la Marina Prados
Potser a vosaltres també us va arribar. Va ser un missatge que va còrrer sobretot per Whatsapp i Instagram pels volts de Sant Jordi. A mi em va arribar. Explicava que Marina Prados, artista, havia…
El poema de Guilgamesh, rei d’Uruk
Estic molt sorpresa amb el que va passar ahir al Teatre Grec després de l’espectacle inaugural del Festival. No perquè l’espectacle signat per Oriol Broggi fos, un cop més, un autohomenatge amb massatge d’ego inclòs,…
Falsestuff
Recordo perfectament la primera obra que vaig veure de Nao Albet i Marcel Borràs. Era una de les peces de Dictadura/Transició/Democràcia al Teatre Lliure. La vaig detestar. Això em va fer defugir-los fins que vaig…
Temps salvatge
Vaig anar al Nacional a veure Temps salvatge en temps de descompte, a la penúltima funció. M’acostuma a passar amb les produccions grosses que fan temporada llarga. Suposo que és conseqüència d’estar més enganxada als…
Quart Festival Píndoles: microteatre en un castell
El passat cap de setmana, com ja comença a ser tradició, vaig assistir al Festival Píndoles. Enguany, en la seva quarta edició, que podem anomenar la de la consolidació, el Festival s’ha fet gran i…
Así empezó la guerra
Después de ver Yo quería ser una chica Almodóvar pero dejó de tener sentido, tenía muchas ganas de ver el nuevo trabajo de la compañía La chacha del rey, esta vez en La Gleva (una sala…