Ara faré una confessió. En els anys que fa que vaig al teatre només una vegada he marxat d’un espectacle abans que acabés la funció. De fet, vaig sortir a la mitja part i no hi vaig tornar a entrar. Això va passar l’any 2005 al Teatre Lliure de Montjuïc, l’obra es titulava L’home de teatre i el protagonista era Lluís Homar.

Què és el que em va fer marxar? Us preguntareu. Molt senzill, Lluís Homar. Per què? Doncs perquè en aquell moment vaig tenir la sensació que s’ho estava fent tot sol. Que tot el que l’envoltava a escena, companys, escenografia, li feia nosa. Que ell era prou i massa per omplir l’escenari i que qualsevol altre element que intentés conviure-hi només empitjorava la situació. Homar era massa Homar i a mi aquella situació em feia posar nerviosa i m’impedia gaudir del que veia. Per això vaig marxar.

I per això mateix vaig anar a veure Terra Baixa. Si algú podia tenir el talent i la vanitat suficients per convertir una obra amb una dotzena de personatges en un monòleg, aquest era Lluís Homar. Si algú es podia sentir còmode conversant amb sí mateix, aquest era sens dubte Lluís Homar. Si això podia sortir bé d’alguna manera, només li podia passar a Lluís Homar. I sí, contra tot pronòstic Lluís Homar se’n surt amb nota d’aquest repte autoimposat.

Ara bé, calia aquesta demostració de força, aquest espectacle gimnàstic? Jo penso que no. Honestament, no crec que aquesta adaptació del clàssic de Guimerà aporti res de nou o d’original al text. Sí que he d’aplaudir la tasca feta, és clar. Condensar el text original en poc més de noranta minuts de monòlegs encadenats i que la història es pugui seguir i comprendre sense problemes és una tasca heroica. Per part d’Homar, canviar de personatge amb tanta facilitat i tantes vegades és una demostració més de la seva qualitat com a intèrpret. És cert que hi ha personatges que domina més que d’altres (penso en la Nuri i el Manelic) i cert és també que en alguns punts molt concrets, amb canvis molt ràpids va haver-hi moments menys lluïts, però la qualitat final del producte és inqüestionable.

Es parlarà durant anys d’aquest muntatge i la gent clamarà “jo el vaig veure” (com alguns han anunciat)? Francament, jo ho dubto. Sent com és Lluís Homar un grandíssim actor ningú no podia dubtar que Terra baixa seria un muntatge de la més alta qualitat. Ara bé, crec que li calia fer aquesta feina per esdevenir immortal.

Terra Baixa – Autor: Àngel Guimerà. Adaptadors: Pau Miró i Lluís Homar. Director: Pau Miró. Repartiment: Lluís Homar. Sala: Teatre Borrás. Data: 15/11/14. Fotografia: (c) David Ruano.