Timó d’Atenes

Jo havia comprat entrades per a l’estrena de Timó d’Atenes al Festival Shakespeare però, és clar, després va arribar la Lliga de teatre i va decidir posar aquesta obra com a segona jornada. Cap problema, vaig vendre les meves entrades a una amiga i vaig decidir esperar unes setmanes més per veure la nova creació de La Brutal.

De fet, quan vaig veure el programa del Festival Shakespeare, vaig haver d’anar a la Wikipedia per esbrinar qui dimonis era aquest tal Timó d’Atenes. Ho confesso: no havia sentit mai aquest títol. Tampoc no és tan estrany, aquest text (escrit a quatre mans entre Shakespeare i Thomas Middleton) es considera complicat i inacabat o abandonat. Els que en saben, parlen d’inconsistències i forats a la trama i jo no puc estar-hi més d’acord. Timó d’Atenes té problemes de text. Acostumats a personatges complexos i trames coherents (moltes vegades extremes, és cert, però coherents), aquest argument de Shakespeare té forats importants i alguns personatges que no acaben de resultar creïbles, al menys per mi. En especial el protagonista, Timó, que, malgrat l’excel·lent interpretació de Manrique, no em va resultar creïble a partir de la seva caiguda en desgràcia.

La posada en escena, en canvi, em va semblar magnífica. M’agrada David Selvas com a director i m’agrada, sobretot, el seu ús de la música i de l’espai. La festa de la primera part em va semblar senzillament perfecta. Un moment que servia no només per presentar els personatges i el context sinó també per contagiar-nos d’un estat d’ànim concret. De l’alegria i la despreocupació de qui creu que ho té tot i que es permet viure en una festa eterna. Aquesta primera part fa que, com a públic, patim en la nostra carn la caiguda de Timó i sentim com a pròpia la traïció del amics. Em va impressionar molt, també, el canvi d’escenari entre la primera i la segona part: sorprenent, potent i molt estètic. No se m’hauria acudit mai que això es pogués fer (i no explico més per no esguerrar-vos la sorpresa).

Però malgrat l’encertada direcció i unes interpretacions més que solvents, Timó d’Atenes no va aconseguir emocionar-me. De fet, si sóc sincera, em van emocionar més els motius per triar aquesta obra que ens va explicar en David Selvas al postfunció de la Lliga que l’obra en sí. Entenc la tria i comparteixo el missatge que vol transmetre sobre el moment actual, la corrupció i les baixes passions que provoquen els diners, però el text no m’ho va arribar a transmetre en la mateixa mesura. Amb tot, Timó d’Atenes és un muntatge ben fet i d’allò més recomanable. Si aconseguiu deixar-vos endur pel que veureu, us agradarà.

Timó d’Atenes – Autor: William Shakespeare. Traductor: Salvador Oliva. Dramaturgs: Sergi Pompermayer i David Selvas. Director: David Selvas. Repartiment: Julio Manrique, Marta Marco, Jordi Rico, Mireia Aixalà, Albert Ribalta, Enric Auquer, Oscar Rabadán i Fèlix Pons. Sala: Biblioteca de Catalunya. Data:12/11/14. Fotografia: (c) Felipe Mena.

Comparteix aquesta entrada a:

1 Comment

  1. Pingback: Lliga de teatre: Segona Jornada - Somnis de teatre

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.