La programació d’enguany de l’Atrium no fa més que donar-me alegries (com la de l’any passat, per cert). Quin gust aquestes sales petites i amb bon gust a les que pots anar a ulls clucs!
En aquest cas, l’alegria me l’ha donat Una dona en el mirall, un muntatge eminentment femení en el que quatre dones miren d’entendre’s i sortir endavant.
Denise Duncan signa la dramatúrgia i direcció d’una història que sorgeix de la inquietud de les seves dues intèrprets, Anna Farriol i Anna Massó. Una història explicada en dos moments i espais. La història de dues dones joves a la dècada de 1940, que comparteixen una setmana en una illa deixada de la mà de déu i la història de dues dones joves aquí i ara que es coneixen en un bar. Farriol i Massó donen vida a totes quatre, transformant-se constantment davant dels nostres ulls, posant-se i traient-se els personatges com si fossin guants a mida en un exercici de virtuosisme absolut. Dues actrius magnètiques i amb carisma, d’aquelles que t’obliguen a mirar-les sense apartar mai la vista.
Per a seva banda, el text, que salta amb agilitat del passat al present, explora amb valentia i lucidesa els dilemes a què s’enfronten quatre dones que no acaben d’encaixar en cap motlle. Una de les principals virtuts d’Una dona en el mirall és precisament aquesta, que les dones que retrata són de debó, complexes, amb arestes i explicades des d’una perspectiva netament femenina. Per una vegada no veiem dones que es comporten com els homes imaginen que es comporten les dones, sinó dones completes explicades per dones. I, malgrat que us sembli estrany, això em va resultar meravellosament refrescant i plaent. El muntatge incorpora, a més, música en directe, interpretada per Anna Farriol, que així et canta una ranchera que una peça de jazz, i tot, a un pam del públic, és clar.
Una dona en el mirall té unes protagonistes que enamoren i només per això ja valdria la pena anar-la a veure, però, a més, el text també és una autèntica meravella, un cant a la rebel·lia i la sororitat, una d’aquelles històries que et fan marxar a casa amb un somriure. No us la perdeu.