Assajar és de covards #AEDCglow

La última cosa que vaig fer (teatralment parlant, s’entén) abans de pujar a l’avió camí de Nova York va ser anar a l’Assajar és de covards del mes d’abril. Un corral especial perquè, per aquelles conjuncions magnífiques que passen de tant en tant, estava ple d’amics dalt i fora de l’escenari i la sensació de família va ser molt especial.

Aquest mes el dress code anava de Glow (la sèrie de Netflix) i les staffes vestien totes un look dels 80 amb certa semblança amb Eva Nasarre (els mil·lènials acaben de deixar de llegir perquè pensen que soc una iaia). A més, la Cejotilla ens va actualitzar sobre l’estat del viatge d’aprenentatges de la Peggy Sue, que ara està a una illa (he oblidat quina) fent un curs de posar gomets. (Com sempre, un petó Peggy! We miss you!)

Mentrestant, al corral vam gaudir, com sempre, de dos textos. El primer venia signat per Aleix Fauró i es titulava A la orilla de tu mirada. Míriam Martí Pallarès, la directora de la nit, va fer que l’Albert Martí i la Paula Borrás es moguessin per tot l’espai (sense mirar-se) per donar vida a un text profundament poètic. Després, els mateixos intèrprets ens van fer riure de valent amb la seva encarnació de pares progres, ecologistes i ioguis que “descobreixen” el seu racisme en un fragment de l’obra Negrata de merda, de Denise Duncan, que es va presentar en exclusiva al corral abans de l’estrena al Tantarantana aquest proper mes de maig. Quines ganes de veure-la sencera.

Durant la pausa, i atès al fet que deia que aquest mes estava molt ben acompanyada d’amics covarders, em vaig animar a apuntar-me a la llista dels valents per participar a la jam, cosa que em va impedir veure sencer el concert de la contrabaixista Carla Gonzàlez Ferrer. El que sí vaig veure va ser el bonus track amb la Mary Jane (aka Salvador S. Sánchez) que va servir per presentar l’espectacle familiar The Century’s (un viatge intergalàctic al planeta del jazz) en el que tots dos participen. Si teniu criatures, feu-li una ullada 😉

Després del concert, els valents vam fer la jam amb la reversió dels dos textos i us juro que va ser la jam menys assajada (que ja és dir) en la que jo he participat. Vam convertir un fragment del primer text en un rap i un del segon en una baralla entre homes i dones. I vam riure molt.

Després, per acabar, com sempre, We are the World, We are the Children i a perdre el metro (voluntàriament, que el corral sempre acaba abans que tanqui). 

Assajar és de covards #aedcglow

Dramatúrgia: Denise Duncan i Aleix Fauró. Direcció: Míriam Martí Pallarès. Intèrprets:  Paula Borrás Salmerón i Albert Martí Panadès. Música: Carla Gonzàlez Ferrer. Fotografia: Mònica Molins. Disseny de cartell: La Taula. Staffes: Laura Vila Kremer, Blanca Garcia-Lladó, Salvador S. Sánchez, Sara Sansuan, Rocío Manzano,  i Raquel Loscos.

Sala: Teatre Tantarantana. Àtic 22 😉 Data: 08/04/2019. 

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.