Què hauria passat si tots els nostres somnis s’haguessin fet realitat? Si ens haguèssim convertit en les persones que somiàvem ser quan érem més joves? Aquesta és la pregunta a la que s’enfronten els protagonistes de Caixes.

El text està construït com un capítol d’una d’aquelles sèries de ciència ficció dels setanta, o com un relat de fantasia de Cortázar. Un plantejament poc versemblant que oblidem ràpidament per submergir-nos en l’ambient de la història que és el veritablement important. Una història que funciona com un joc de miralls infinit on una imatge reflecteix l’altra, que, al seu torn, retorna una nova imatge distorsionada.

Dues parelles es muden al mateix edifici però, en la mudança, intercanvien els seus objectes. Una parella està formada per una ballarina i un pilot, l’altra per una professora de dansa i un noi que ha suspés l’examen de pilot. La fascinació entre tots quatre no triga a nèixer i les conseqüències són del tot inesperades.

L’autor té una gran habilitat a l’hora de crear personatges i mantenir la tensió narrativa. Per la seva part, la direcció sòbria de Montse Rodríguez i una escenografia mínima però versàtil, simbòlica i un punt onírica, ajuden a crear l’atmosfera fantàstica que requereix la història.

Caixes és un divertimento i una picada d’ull als amants del gènere fantàstic (entre els quals m’incloc). Un muntatge original i molt sorprenent.

Caixes

Text: Marc Artigau. Direcció: Montse Rodríguez. Repartiment: Aina Calpe, Meritxell Calvo, Rubén De Eguía i Santi Ricart. Ajudant de direcció: Gerard Guix. Escenografia: Anna Tantull. Vestuari: Clara Peluffo. Música original: Pablo Lammers. Disseny d’il·luminació i so: Xavi Gardés. Fotos i vídeo: Roser Blanch. Cartell: Ignasi Font. Premsa i comunicación: Clara Cols. Distribució: Pablo Lammers. Administració: Sergio Matamala. Producció executiva: Roser Blanch i Sergio Matamala.

Sala: Sala Flyhard. Data: 17/10/15. Fotografia: (c) Roser Blanch.