Segueixo endarrerida amb les cròniques, però avui em poso al dia. Tot i que ja ha marxat de la cartellera, no volia deixar de parlar de Camargate (a més, espero que després de Barcelona es veurà a altres escenaris… ).

Camargate té punts de contacte amb Ruz-Bárcenas. Totes dues parteixen de la realitat i la literalitat per crear espectacles que no poden considerar-se estrictament ficció ni estrictament reals. Això sí, crec que aquests espectacles han fet més per fer-nos copsar la realitat de la corrupció al nostre país que els centenars de notícies al respecte que s’han emés i publicat en els darrers anys. Per algun motiu, veure aquestes recreacions on el primer que ens diuen és que el text és real i literal fa que els fets calin amb força en el nostre ànim i, al menys a mi, em recorden per què no val deixar d’estar emprenyat, per què no ens hem d’acostumar a aquestes coses. Dit això, allà on Ruz-Bárcenas era sòbria, seriosa i despullada, Camargate opta per un to més còmic i “petardo”, cosa que resulta tot un encert.

Perquè, com comprendreu, no és el mateix una declaració davant d’un jutge que un dinar en el reservat d’un restaurant de luxe on una política intenta extreure informació a una pija emprenyada amb el seu amant. Camargate fa riure perquè, si no, faria plorar. El ritme, el to i les interpretacions estan perfectament pensats per causar paroxisme en els espectadors. Com pot ser que tot es redueixi a això? Com pot ser que el món estigui en mans de persones amb aquesta manca de qualitat humana? A part de tot el relatiu a la corrupció política, jo no puc evitar quedar-me amb el total menyspreu cap a la cultura que manifesta en veu alta la política, absolutament vergonyós.

Pel que fa a les interpretacions, cal elogiar la magnífica feina de Cristina Gàmiz en el paper d’Antònia S. Camacha segons el programa de mà (ja ens entenem oi?) que caminava per l’estreta línia que separa la imitació de la caricatura i el retrat naturalista. Un deu.

Camargate és la tercera entrega del Cicló del Tantarantana, una programació arriscada, original i compromesa que ens està donant moltes alegries. Esperem amb ganes les següents entregues!

Camargate – Autor i director: Jorge-Yamam Serrano. Repartiment: Cristina Gàmiz, Anna Sabaté i Pep Durán. Sala: Teatre Tantarantana. Data: 26/03/2015.