No acostumo a veure cap espectacle més d’una vegada (excepte en comptadíssimes excepcions) i, quan ho faig, no acostumo a tornar a escriure perquè la meva experiència sol ser semblant. Amb el cas de Port…
Browsing Category Crítica
Joana 2015. Batalla campal
Fa uns mesos, quan van sortir els noms dels actors i actrius joves que havien estat escollits per formar part de la Kompanyia del Teatre Lliure, la primera cosa que vaig fer va ser cercar en…
Y – X o la fidelitat dels cignes negres
Aquests darrers dies, mentre llegia totes les notícies sobre la bogeria desencadenada al món amb el joc aquest dels Pokémon, pensava que els caçadors de criatures virtuals no eren pas tan diferents del públic teatral…
Microteatre: El meu negoci es diu Gwenda
Tot i que no ho vaig reflectir aquí al blog, vaig anar a Microteatre Barcelona poc després de la seva inauguració. Confesso que aleshores no em va acabar de fer el pes. Vaig trobar que…
Hazte banquero
Cuanto más teatro documental veo, más interesante me parece el género. En contra de lo que dicta el instinto, ver a actores interpretar a personajes reales de nuestra sociedad resulta a veces más verosímil incluso que…
L’última nit del món
Encara que costi de creure, hi ha vida més enllà del Grec. I amb propostes tan engrescadores com L’última nit del món, una joieta que corre el risc de passar desaparcebuda enmig de la sobreoferta del…
Confessió d’un expresident
Començaré aquest comentari sobre la Confessió d’un expresident amb una confessió pròpia: aquest muntatge em tirava una mica enrere. Un monòleg, al Capitol, amb un actor televisiu conegut per fer sàtira política a la tele en…
De stille kracht (La força oculta)
Dissabte vaig assistir al meu primer Ivo van Hove. No em mireu així! L’any de les Tragèdies Romanes m’estava canviant de pis i no em sobraven les 4 o 5 hores que durava aquell espectacle…