Fa uns anys acostumava a pensar que ja s’havia parlat i escrit prou sobre la Guerra Civil, que la cosa ja cansava, que quin avorriment sempre amb la mateixa cançó. Efectivament, fa uns anys jo…
Browsing Category Crítica
Vale vale vale
Vale, vale, vale es uno de esos montajes experimentales y distintos a los que nos tiene acostumbrados la Sala Atrium. Un montaje difícil de explicar, porque no se parece a nada de lo que suele…
Lo nuestro
Tenia aquest espectacle a la llista gairebé des de la seva estrena però, per temes d’agenda, la cosa se’m va anar complicant i al final l’he anat a veure en temps de descompte, tant, que…
Aquella nit (una obra de teatre amb cançons)
Si penseu anar a veure Aquella nit, paga la pena arribar una mica d’hora a La Villarroel i entrar a la sala per ambientar-vos. Un cop dins podreu gaudir d’una selecció dels millors artistes que ha…
Infanticida
Confesso que no he llegit La infanticida. De fet, no he llegit mai Caterina Albert (àlies Víctor Català, pseudònim que va abraçar precisament després de presentar La infanticida als Jocs Florals i que el fet…
Greta & Friday I: Amor pur
Que el canvi climàtic és un fet no cal ni dir-ho. I encara menys després del pas de Glòria per casa nostra. Fa temps que el tema no és si la cosa acabarà malament, sinó…
Alhayat o la suma dels dies
Explicar la crisi dels refugiats sirians des d’Europa és complicat, perquè el perill de caure en l’apropiació de les experiències dels qui es veuen obligats a fugir per salvar la vida és sempre present, i…
It don’t worry me
Com llegim un espectacle? Aquesta és, potser, la pregunta central d‘It don’t worry me, la darrera proposta que la companyia La Ruta 40 ha decidit portar a l’Espai Lliure durant aquests mesos en que el…
Peggy Pickit ve el rostro de Dios
Lo primero que llama irremediablemente la atención de Peggy Pickit ve el rostro de Dios es su texto, un artefacto endiabladamente complejo que te lleva a preguntarte si el dramaturgo alemán Roland Schimmelpfennig, aparte de…