Explicar la crisi dels refugiats sirians des d’Europa és complicat, perquè el perill de caure en l’apropiació de les experiències dels qui es veuen obligats a fugir per salvar la vida és sempre present, i…
Browsing Category Crítica
It don’t worry me
Com llegim un espectacle? Aquesta és, potser, la pregunta central d‘It don’t worry me, la darrera proposta que la companyia La Ruta 40 ha decidit portar a l’Espai Lliure durant aquests mesos en que el…
Peggy Pickit ve el rostro de Dios
Lo primero que llama irremediablemente la atención de Peggy Pickit ve el rostro de Dios es su texto, un artefacto endiabladamente complejo que te lleva a preguntarte si el dramaturgo alemán Roland Schimmelpfennig, aparte de…
Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I
La Calòrica sempre havia dit que quan la companyia fes 10 anys tornaria a estrenar Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I. Aquest espectacle, que va néixer com a taller a l’Institut del…
Alone Together
La voz es una de las herramientas más potentes de un intérprete. Cualquier texto multiplica sus efectos evocadores si nos lo dice una buena voz. Una voz bien colocada, trabajada, con matices, puede mandarnos de…
Hey, hermana!
Las tragedias griegas han atravesado todas las épocas y han llegado hasta nuestros días en perfecto estado de conservación. A diferencia de textos más recientes, influidos por corrientes de pensamiento que, paradójicamente, han quedado obsoletas,…
Com menja un caníbal
El meu darrer espectacle de 2019 va ser Com menja un caníbal i el vaig veure el dia 19 de desembre. Al dia següent (més o menys) vaig marxar de vacances. Després va venir cap…
L’amic retrobat
Vaig llegir L’amic retrobat a l’escola. No recordo a quin curs. Era una d’aquelles lectures obligatòries de les quals després has de fer un treball o un examen. No recordo res de l’experiència tret del…
Reiseführer
Aquesta temporada, el Teatre Lliure ha fet tota mena de canvis i apostes arriscades. Des de residències de creació fins a cedir la programació de l’Espai Lliure, sembla que Juan Carlos Martel i el seu…
Retour à Reims
Un dels meus objectius per aquest Temporada Alta era veure muntatges d’alguns grans noms dels que encara no havia pogut gaudir sobre els escenaris. Thomas Ostermeier era un d’aquests noms, i aquest va ser el…