Boys don’t cry et deixa amb una sensació estranya, amb un cert regust a la gola que, d’entrada, no resulta agradable. I no és perquè l’obra no sigui bona ni perquè els actors no ho…
Browsing Category Crítica
Sé de un lugar
Sé de un lugar és una d’aquelles obres en les que no passa res i, precisament, és aquesta la seva màgia. Dos actors que parlen, dos personatges que busquen, el retrat d’una història d’amor antic…
Nix tu, Simona
Ahir vaig aventurar-me per primera vegada a una altra d’aquestes sales petites que, desafiant qualsevol lògica econòmica, han obert darrerament les portes a la nostra ciutat. La Sala Atrium és un d’aquests espais que m’agraden,…
Dies de vi i roses
S’obre el teló i es veu una gàbia. No, no és un acudit dolent, és l’inici de Dies de vi i roses. I, quan dic una gàbia, em refereixo a una gàbia d’uns 3 metres…
Els 3 infinits
El cap de setmana passat va tenir lloc a Terrassa el festival TNT (Terrassa Noves Tendències) que per desé any consecutiu acollia a espectacles experimentals d’arts escèniques. Durant quatre dies, diferents espais de Terrassa (no…
Ruddigore o la nissaga maleïda
Ruddigore és un d’aquells espectacles que se’m va passar. De fet, quan el Nadal passat vaig comprar entrades per a anar a veure El crim de Lord Arthur Saville, va ser perquè tothom repetia insistentment…
Les millors ocasions
Després de la parada estiuenca on he tingut el blog abandonat (més que res perquè no he anat al teatre) vaig inaugurar la temporada teatral d’enguany amb una visita a la Sala Flyhard. No va…