Connexió Londres: The Crumple Zone

Abans d’anar a Londres vam parlar amb alguns amics “teatreros” perquè ens fessin les seves recomanacions i estem especialment en deute amb en Josep Maria Ribaudí (àlies Kabrota, si no coneixeu el seu blog de teatre, no sé a què esteu esperant).

Va ser ell que ens va passar la pàgina web per cercar totes les obres de l’off londinenc: offwestend.com. I va ser aquí on, després d’eliminar els teatres que feien vacances i els que dediquen les dates a fer Conte de Nadal, Peter Pan i altres espectacles nadalencs o infantils (que no ens interessaven), vaig trobar aquest The Crumple Zone que es feia a un teatre no gaire cèntric, el Pleasance Stage Space.

No gaire cèntric és un eufemisme, és clar. El teatre, en realitat estava a tres o quatre parades del centre en metro però, quan sorties, el que et trobabes eren unes vies de tren i un munt de naus industrials (penseu en la zona de Poble Nou per darrere de Glòries i en tindreu una imatge). Ningú al carrer, negra nit i allà ens teniu, dos catalans creuant els dits per no haver fet el prèssec. Finalment vam arribar al lloc. Un edifici de dues plantes més golfes encaixat entre dues naus i amb pinta d’haver estat en altres temps la seu d’unes oficines o similar. El teatre només ocupa la planta superior, on trobem la taquilla i el bar, i les golfes, que són la sala en si mateixa. Una habitació amb una grada per a no més de 40 persones, un sostre molt baix a dues aigues i amb vigues de fusta i un escenari una mica més gran que el de la sala Flyhard. Autèntic, autèntic.

El Pleasance Theatre, indeed.
El Pleasance Stage Space, indeed.

The Crumple Zone era l’estrena a Londres d’un text creat als Estats Units i ambientat en un apartament d’Staten Island, a Nova York, en època nadalenca. La història girava entorn dos amics gais que comparteixen pis i desgràcies: feines de merda i problemes amorosos. Un d’ells està amargat perquè no té parella i fa el que pot per trobar-ne una, l’altre té parella però fa un any que no el veu perquè està de gira per tot el país amb un musical. Mentrestant, ha trobat una nova parella, però la seva parella original no en sap res i apareix per donar-li una sorpresa per cap d’any. Gran drama i gran comèdia, perquè d’això anava The Crumple Zone, de fer una comèdia esbojarrada amb tòpics de la vida i la parella modernes.

Personatges estripats, situacions ridícules i sentit de l’humor per sostenir un muntatge de pressupost modest, però ben invertit, i intèrprets molt irregulars on va destacar Samuel Tucker, en el paper del company de pis que no té parella i que no fa més que lamentar-se durant tota la funció. És cert que el seu personatge tenia les millors rèpliques, però també és cert que el seu nivell interpretatiu era sens dubte superior al dels seus companys.

Això sí, al Pleasance vam confirmar que el que havíem vist el dia abans al National Theatre era cert per a totes les sales de Londres: en els seus teatres pots beure dins de la sala sense problemes (també alcohol) i, a la mitja part, el més típic és menjar una tarrina de gelat. God save the Queen!

The Crumple Zone

Autor: Buddy Thomas. Director: Robert McWhir. Repartiment: Jack Armstrong, Tim Jennings, Kit Loyd, Myles Rogerson i Samuel Tucker. Disseny tècnic: Richard Lambert. Ajudant de disseny: Joseph Thomas. Disseny gràfic: Max Spielbichler. Construcció de decorats: James Anderton. Equip d’escenari: Tom Baums. Equip tècnic: Conor Morris i Nigel Bennett. Fotografia: Paul Nicholas Dyke de PND Fotography. Ajudant de producció: Angie Lawrence. Ajudant de càsting: Sarah Day. Disseny del programa: Tom van de Bospoort. Dissenyador web: Piotr Glabicki. Producció: LAMBCO Productions.

Sala: Pleasance Stagespace. Data: 27/12/2016.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.