Desdèmona

Alguna vegada m’he queixat en aquest blog dels autors que aprofiten els textos aliens, especialment els clàssics, per fer-se l’obra a mida i poder posar el nom d’un autor famòs al cartell. Sort que sempre hi ha excepcions i, de vegades, aquestes reescriptures o reinterpretacions sí que valen la pena. Aquest va ser, per mi, el cas de la Desdèmona programada en el marc del Festival Shakespeare d’enguany.

Com ja haureu endevinat, Desdèmona parteix de la tragèdia Otel·lo però, en aquest cas, la trama es centra en els tres personatges femenins i ens explica una història ben difereny de la oficial. Ni la Desdèmona, ni la seva criada Emília, ni la l’amant de Càssio, Bianca s’assemblen a la imatge que tenim d’elles si llegim el text de Shakespeare.

Desdèmona és un text divertit, una bona comèdia, que ens parla de la insatisfacció. De com sempre pensem que la vida dels altres (la que nosaltres no estem vivint) és millor. De com ens arribem a complicar la vida per no saber apreciar allò que tenim. Desdèmona no intenta fer una reflexió profunda sobre la vida de les dones o la condició femenina (tot i que, d’alguna manera, hi apareix) però sí que juga a donar veu a uns personatges que Shakespeare només perfila com a secundaris. I és gràcies a aquests enormes forats a la trama original que Paula Vogel, l’autora del text, pot imaginar una vida i una acció paral·leles a les que han passat a la història.

Sobre l’escenari, tres actrius solvents on destaca Alba Florejachs, de la que em declaro fan total i incondicional. El seu domini del registre còmic és absolut i el seu personatge, l’únic que trenca la quarta paret, es fa còmplice del públic des del primer moment. Sara Espígul, amb la seva energia desbordant, i Carmela Poch completen un repartiment que segueix sense despentinar-se el ritme vertiginós que exigeix el text.

Desdèmona és un divertimento, una comèdia entretinguda i divertida amb una premissa original i una excel·lent posada en escena. Els que no vau poder veure-la ahir la trobareu ben aviat a l’escenari de la Sala Muntaner. Val la pena anar-hi.

 

Desdèmona – Autora: Paula Vogel. Director: Martí Torras. Traducció: Helena Tornero. Repartiment: Sara Espígul, AlbaFlorejachs i Carmela Poch. Sala: Biblioteca de Catalunya. Data: 25/10/14. Fotografia: (c) Gervasi Juan.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.