Posts tagged Sala Muntaner

Vania

La primera vez que Rigola me encerró en una caja de madera fue para ver Who is me? Pasolini, una obra que me fascinó desde el minuto uno. Reconozco que tenia muchas dudas al respecto…

Read More

Comparteix aquesta entrada a:

Mala broma

Segons els meus càlculs (o, més aviat, aquest blog, que em serveix de quadern de bitàcola) feia un any i mig que no teníem un text nou de Jordi Casanovas (encara que sí que ha…

Read More

Comparteix aquesta entrada a:

Simone

Una de les coses més importants que ha de fer una autor abans d’arromangar-se i posar-se a escriure és, a banda de decidir sobre què fer-ho, documentar-se. Això pot ser poc important en aquelles comèdies…

Read More

Comparteix aquesta entrada a:

L’electe

Ramon Madaula s’enfronta per segona vegada al repte del full en blanc amb L’electe. L’espectacle va nèixer (com tants altres) com a peça curta per al Torneig de Dramatúrgia Catalana del Festival Temporada Alta de Girona de…

Read More

Comparteix aquesta entrada a:

El test

El test té com a punt de partida un dilema interessant: si et deixessin triar entre tenir 100.000 euros ara mateix o 1.000.000 d’aquí a deu anys, què faries? I si la tria no fos hipotètica, faries…

Read More

Comparteix aquesta entrada a:

Zona Franca

Zona Franca és una d’aquelles obres de les quals no es pot dir res dolent però que, malauradament, tampoc no destaca per res en especial. Es mira, es gaudeix i s’oblida, i en queda poc més…

Read More

Comparteix aquesta entrada a:

You Say Tomato

M’haureu de perdonar el silenci i la manca d’actualitat. La setmana passada vaig caure víctima de la grip, cosa que m’ha tingut fora de joc ben bé una setmana. Ni teatre (m’haurien fet fora als…

Read More

Comparteix aquesta entrada a:

Idiota

El proper 15 d’abril, la Sala Muntaner estrenarà Idiota però jo, que sóc una mica impacient i sempre busco excuses per anar a passar el dia a Girona, no vaig poder estar-me d’assistir a la…

Read More

Comparteix aquesta entrada a:

L’alé de la vida

Després d’un breu moment d’entusiasme amb David Hare l’any 2012 (quan van coincidir en cartell Celobert i L’habitació blava), no havíem tornat a veure res del prestigiós autor anglès als nostres escenaris fins ara.

Comparteix aquesta entrada a: