M’haureu de perdonar el silenci i la manca d’actualitat. La setmana passada vaig caure víctima de la grip, cosa que m’ha tingut fora de joc ben bé una setmana. Ni teatre (m’haurien fet fora als dos minuts per no parar de tossir), ni blog. Sopa i paracetamol. Però bé, prometo posar-me al dia de seguida. Comencem per un d’aquells espectacles que, quan arriba al fosc final desitjaries que tornés a començar una altra vegada per tornar a gaudir-lo.
You Say Tomato és un d’aquells espectacles que té un no sé què que el fa especial. Tots sabem que hi ha espectacles bons, d’altres no tan bons, d’altres dolentíssims, autèntiques obres mestres i, després, aquella categoria reservada als espectacles amb ànima, amb aquella cosa especial que et remou per dins però bé, i et posa de bon humor i et fa estimar aquell muntatge per motius no sempre gaire racionals ni fàcils d’explicar. You Say Tomato és un d’aquests, un dels especials.
Joan Yago, que reconfirma amb aquest text, per si algú encara ho dubtava, que és un dels autors contemporanis més interessants del panorama, signa una història que comença com una comèdia romàntica i, a poc a poc, evoluciona en una reflexió lúcida, tendra però alhora molt dura sobre l’amor, la parella i (com no, és Joan Yago) la insatisfacció. Una història, que, a més, acaba amb un dels números musicals més divertits i originals que hem vist darrerament. Per deixar-nos amb bon gust de boca i un somriure malgrat les llàgrimes als ulls (així estava jo).
A part del magnífic text, crec que la màgia del muntatge rau en la impressionant química del seus protagonistes. Anna Moliner i Joan Negrié no només estan magnífics en els seus papers de cantants de festa major sinó que es comuniquen a escena d’una manera molt íntima (fins i tot podríem dir que molt fàcil), que afegeix capes de profunditat als personatges i a la història. Els monòlegs de tots dos amb el partenaire clavat a escena sostenint l’emoció eren d’emmarcar. També cal aplaudir la direcció de Joan Maria Segura, que condueix tota aquesta energia amb una posada en escena dinàmica i adient.
No puc acabar sense fer esment a l’original vestuari d’Albert Pascual ni al divertit arranjament musical de Xavier Mestres. I és que You Say Tomato és una d’aquelles obres on tot està tractat amb tanta cura que, al final, el que més llueix és el conjunt de les peces.
You Say Tomato ja no està a la Sala Muntaner però li desitjo una llarga vida. Crec que és un espectacle magnífic que mereix arribar a la major quantitat possible de públic. Si teniu oportunitat, no us la perdeu.