Diumenge

Mai no havia vist una obra de Joan Brossa, però la veritat és que en tenia ganes. El surrealisme m’agrada. Quan es fa bé, trobo que és un gènere potent, que ens permet connectar-nos amb vessants de nosaltres que no sovintegem. I en Brossa el feia molt i molt bé.

Diumenge no és un relat, és un moment. No té plantejament, nus i desenllaç, no té una progressió dramàtica convencional però, tanmateix, i a la seva manera, ens explica una història. Ens presenta un conjunts d’instants, de polaroids, que, totes juntes, esdevenen un retrat d’un moment en el temps, en aquest cas, la vida d’un matrimoni català convencional als anys 60, sota el franquisme.

En un espai diàfan i central, amb piles de llibres com a peça d’escenografia bàsica, tres personatges, el marit, la muller i l’amic, deixen anar els seus somnis, les seves inseguretats, les seves pors, els seus anhels i més; tot plegat salpebrat amb imatges poètiques que trenquen el ritme, canvis de vestuari, cançons en francès i altres estímuls per fer ballar la nostra ment i la nostra imaginació, i fer-nos viatjar a territoris sorprenents.

Amb aquesta posada en escena sòbria, Hermann Bonnín cedeix tot el protagonisme al text, a les paraules de Brossa, que aconsegueix que arribin als espectadors amb la cadència i el ritme precisos per poder-les gaudir com cal.

Diumenge no es processa amb el cap sinó amb una altra cosa. El truc consisteix en deixar-se endur per l’energia d’Àngels Bassas, Àlex Casanovas i Abel Folk, tots tres esplèndids, i no pensar. Us garanteixo que el viatge val la pena i que, malgrat que els estereotips de gènere han quedat força desfassats, no succeeix el mateix amb les reflexions que presenta el text sobre l’art, la societat catalana i la vida en general. Una autèntica delicatessen.

Diumenge
Text: Joan Brossa. Direcció: Hermann Bonnín. Intèrprets: Àngels Bassas, Àlex Casanovas i Abel Folk. Il·luminació: Kiku Piñol. Espai escènic: Manolo Trullas. Caracterització: Tony Santos. Ajudant de direcció i espai sonor: Martina Tresserra. Música: Josep Maria Mestres Quadreny. Alumne en pràctiques: Sergi Torné (El Timbal). Producció: La Seca Espai Brossa.
Sala: La Seca Espai Brossa. Sala Joan Brossa. Data: 18/04/2017. Fotografia: (c) SPS Fotografía.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.