Enguany la Sala Beckett de Barcelona celebra una doble efemèride: els seus primers 30 anys de vida i el 30è aniversari de la mort del dramaturg que li dona nom: Samuel Beckett. I sembla mentida que en tots aquests anys no s’hagués dut a escena el que és potser el text més conegut i icònic d’aquest dramaturg irlandès que escrivia en francès. Però és així, En attendant Godot, traduïda de nou amb encert (i no només parlo del títol) per Josep Pedrals com Esperant Godot mai no havia trepitjat les taules de la Sala Beckett fins aquest dimecres al vespre. L’estrena, com us podeu imaginar estava plena fins la bandera i l’expectació era màxima.

Pingback: No passa cada dia que algú ens necessiti (de fet, no és gens habitual que algú ens necessiti) - Somnis de teatre