No poder tenir fills quan es desitja provoca un dolor immens que, vist des de fora, jo només puc comparar al que genera la mort d’un èsser estimat. Al cap i a la fi totes dues coses són absències no desitjades, buits vitals, forats al cor.

Concha Milla ha viscut en la seva carn els estralls que provoca la recerca d’un fill biològic que no arriba i ho explica en un monòleg que és la història d’una recuperació, la del seu cos després de la batalla i la de la seva ment després del dol. Amb una valentia i una veritat desarmants, Milla despulla la seva ànima, el seu dolor, les seves inseguretats, però també les seves victòries i ens les presenta en un monòleg fragmentat i sobri, corprenedor en la seva aparent serenor.

La posada en escena, a càrrec de Francesc Cuéllar, ens situa en un entorn fred i industrial que ens evoca un hospital o, potser un garatge, un entorn asèptic i desangelat, ple de càmeres i micròfons, on Milla es mira i s’observa, es sent i s’estudia, es busca i es troba.

ESTIgMES és una història real i viscuda, dolorosa i plena d’esperança, és una postguerra i una reconstrucció. Un text vital que posa rostre, vivència i realitat al dolor de la no maternitat, quan no és desitjada.

ESTIgMES
Espectacle en residència al Teatre la Gleva. 
Text: Concha Milla. Direcció: Francesc Cuéllar. Interpretació: Concha Milla. Disseny d’il·luminació: Quim Otero. Producció: Amici Miei Produccions. 
Sala: La Gleva. Data: 05/03/2019. Fotografia: (c) Dos puntos fotografía.