Goodbye Barcelona

Arrencaré aquest comentari avisant que no comparteixo l’entusiasme generalitzat envers Goodbye Barcelona. He de dir, això sí, que aquesta obra ha trencat la meva mala ratxa amb el Teatre del Raval. Malgrat tot, no podria qualificar-la de rodona o extraordinària. Correcta? I tant, però no cal animar-se.

Goodbye Barcelona és un musical justet com a tal però que tracta un tema d’allò més interessant. Per què justet? Per començar, la música no és res de l’altre món. De fet, quan surts al carrer ja l’has oblidada, no hi ha cap melodia que et quedi gravada a la memòria i que no deixis de taral·lejar durant un parell de dies. A dia d’avui sóc totalment incapaç de recordar ni tan sols una de les cançons. D’altra banda, és un musical sense ball ni grans moviments escènics ni res de l’èpica que acostumen a tenir aquesta mena de muntatges. Però tampoc podríem parlar de petit format o circuit alternatiu. No, és simplement un musical més, normalet, correcte.

Què té Goodbye Barcelona que el fa diferent? L’argument, és clar. Dins del superexplotat tema de la Guerra Civil espanyola, els britànics han trobat quelcom que no s’havia tocat gaire (i encara menys en teatre): les Brigades Internacionals. Un tema interessant i diferent amb un enfoc estranyat que és el que més vaig gaudir. L’Espanya de la Guerra Civil vista per autors britànics em va resultar força divertida. Molt ritme flamenc, minucioses explicacions sobre els diferents grups que conformaven el bàndol roig i altres detalls curiosos.

El problema, per mi, és que la Guerra Civil no és com la Segona Guerra Mundial. A la Guerra Civil no guanyen “els bons” i el resultat és sempre depriment. No hi ha manera d’encarinyar-se amb uns personatges que saps segur que perdran i que, provablement, moriran. Però tanmateix els actors els defensen amb resultats dispars. Els millors moments els protagonitzen la parella jove formada per Pau Quero i Carol Rovira. Pep Papell també s’endú el gat a l’aigua amb un personatge que és un caramel. Tanmateix els números de grup no donen la talla. Així com en els solos es pot seguir la lletra i l’acció sense problemes, als duets i les cançons de grup és pràcticament impossible. Les veus s’empasten i els cantants baixen de volum (sospito que perquè no es senten gaire bé a sí mateixos).

Goodbye Barcelona és un musical amb temàtica original i prou entretingut com per a donar-li una oportunitat però, malauradament, no està al nivell tècnic i interpretatiu d’altres muntatges que hem pogut gaudir darrerament als nostres escenaris.

 

Goodbye Barcelona – Autors: Judith Johnson i KS Lewkowicz. Supervisió musical i arranjaments: Mark Smith. Director: Fran Arráez. Director musical: Dani Campos. Repartiment: Pau Quero, Carme Mateu, Pep Papell, Joan Vàzquez, Carol Rovira, Antonio del Valle, Manuela Nieto, Gara Roda i David Mauricio. Músics: Dani Campos, Quico Pugés Suárez i Miquel Biarnés Masip. Sala: Teatre del Raval. Data: 24/10/13.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.