II Festival de microteatre a TPKLKF

Vaig descobrir el TPKLKF (llegir TPK Le Cafè) aquest estiu quan s’hi va fer el I Festival de microteatre (que no vaig ressenyar aquí al blog perquè hi participava com a dramaturg el meu marit Lluc Potrony i vaig sentir un atac repentí de pudor). Emmarcat en el centre d’art TPK, el més especial del TPKLKF és el seu ambient. Els seus hostes (no puc anomenar-los gestors perquè és una paraula que queda massa curta) el Diego, la Yelena i el Javi et fan sentir millor que a casa i transmeten una sensació de pau i bon rotllo que cal viure per comprendre-la.

Així que amb aquest ambient immillorable i els darrers rajos de sol d’aquest estiu vam gaudir del II Festival de microteatre a TPKLKF, un festival de microteatre fora del teatre en un espai tan poc convencional com pot ser un centre d’arts. Quatre micropeces que van trobar entorns idonis i peculiars per desenvolupar-se.

Rosa Molina, coorganitzadora de l’event, presentava 2 peces, Discos llençats per la finestra (premiada a II Premi de Dramatúrgia d’Arsènic i Roca Umbert) i Els tàpers de la mama, dues obres en clau de comèdia. A la primera assitim al matí del dia després d’una festa esbojarrada on els protagonistes no recorden gaire què va passar la nit anterior i a la segona coneixem un noi una mica emmarat que intenta fer funcionar la seva relació de parella. Totes dues van resultar molt divertides i contenen moments francament memorables.

La tercera peça era una versió abreujada d’una obra que veurem aviat a Barcelona. Es tracta del monòleg Frida Kahlo. Viva la vida de la companyia Teatr3s. Després de veure-la la meva recomanació immediata és que pareu bé l’ull i l’orella per comprar entrades quan s’estreni. La interpretació que fa Marisol Salcedo de Kahlo val totalment la pena.

Tancava el festival una peça que ja havíem vist a la presentació del Festival Píndoles, però que no em canso mai de veure. Es tracta de Que algú apagui el llum, de Sílvia Navarro. Una mostra que el microteatre pot emocionar tant o més que una obra llarga.

En conjunt, una hora de bon microteatre amb taquilla inversa i un ambient excel·lent. En aquests moments crec que un dels motius del gran èxit del microteatre és la seva capacitat per treure’ns de casa i del teatre i per regalar-nos grans experiències compartides que van un pas més enllà. Per pensar-hi.

 

II Festival de microteatre a TPKLKF

Organitzen: Rosa Molina i TPKLKF

Discos llençats per la finestra de Rosa Molina. Repartiment: Carlos Ulloa i Sara García. Direcció: Dušan Tomic

Els tàpers de la mama de Rosa Molina. Repartiment: Mar Regot i Guillem Carol. Direcció: Rosa Molina.

Frida Kahlo. Viva la vida d’Humberto Robles. Repartiment: Marisol Salcedo. Direcció: Carles Solsona.

Que algú apagui el llum de Sílvia Navarro Repartiment: Lluís Marquès i Júlia Santacana. Moviment: Lluís Garrido. Direcció: Sílvia Navarro.

Data: 21/11/15. Sala: TPKLKF a TPK Art i Pensament Contemporani Fotografies: (c) Rosa Molina.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.