Diumenge passat vaig tenir la sort de poder assistir a la primera prèvia d’Interior a La Seca – Espai Brossa, un muntatge de gran intensitat, dirigit per Hermann Bonnín, d’aquells que et deixen inevitablement tocat un cop s’encenen els llums de sala.
I és que Interior té molt de memento mori. La historia és senzilla, gairebé no hi ha trama, només uns personatges que miren per una finestra una família que passa el seu darrer vespre de “normalitat” abans de descobrir que una de les seves filles s’ha suïcidat. Els que miren són conscients que la informació que tenen canviarà per sempre la vida d’aquells a qui observen, i és aquesta certesa la que els reté a fora. El text de Maeterlinck ens recorda que la mort que més hem de témer no és la pròpia sinó la d’aquells a qui estimem, perquè és la seva desaparició la que ens canvia la vida per sempre, la que farà que mai no tornem a ser els mateixos.
La posada en escena de Bonnín és sòbria i estàtica. No hi ha escenografia, només llums molt tènues i un evocador ambient sonor que ens transporten a un espai eteri i opressiu carregat de mals presagis. La combinació d’aquest espai amb uns actors gairebé immòbils, que parlen a mitja veu, fa que tinguem la sensació que l’oxigen de la sala es consumeix més ràpid del normal, que la sala s’estreta. Una posada en escena simbòlica que té conseqüències molt físiques sobre el públic. Un públic que gairebé no gosa ni respirar durant els 50 minuts que dura la representació.
Interior no és un muntatge fàcil. Quan acaba, la sensació és que tornes d’una llarga travessia a peu, un viatge esgotador per l’ànima que et deixa com si acabessis de despertar d’un son profund i inquiet, però us asseguro que cada segon val la pena. Us animo a descobrir-la.
Interior
Autor: Maurice Maeterlinck. Director: Hermann Bonnín. Traducció: Jordi Coca. Dramatúrgia: Sabine Dufrenoy. Repartiment: Carles Arquimbau, Òscar Intente, Padi Padilla i Laia de Mendoza. Veu Mélisande: Nausicaa Bonnín. Intervencions sígniques: Joan Cruspinera. Fotografia i vídeo: Kiku Piñol. Il·luminació: Albert Julve. Espai sonor: Orestes Gas. Vestuari: Nídia Tusal. Ajudant de vestuari: Cristina Salvatierra (pràctiques Escola IDEP). Caracterització: Toni Santos. Ajudanta de direcció: Sabine Dufrenoy. Moviment escènic: Leo Castro. Producció: La Seca – Espai Brossa.
Sala: La Seca – Espai Brossa. Data: 03/04/2016. Fotografia: (c) Albert Eritja.