Quan afirmem que el teatre és polític no estem repetint un eslògan sinó constatant una realitat. Tota forma d’art, no només el teatre, ho és. I ho és perquè conté una perspectiva, una forma d’entendre i de somiar el món que és un reflex de les idees i les vivències de les persones que el creen. Per això, quan algunes persones que fan art afirmen convençudes que la seva obra no és política estan mentint, potser inconscientment, perquè, amigues, tot el que fem és polític, des de posar o no el nostres vots a una urna fins a triar el preu al qual llogarem l’habitació que ens sobra al nostre pis (les qui en tenen).

Però, com és obvi, hi ha teatre que és voluntària i conscientment polític i aquest és el cas de Jenin feat Raval, un projecte que no es pot entendre ni valorar completament sense conèixer d’on sorgeix.

En paraules de la dramaturga de l’espectacle i directora de la versió estrenada a Catalunya, Xantal Gabarró, «Jenin feat Raval és un projecte artístic i polític concebut i executat a través d’un profund intercanvi polític entre dos territoris en disputa»: Palestina i el Raval. Creat abans de l’inici de l’actual guerra, el seu missatge ressona ara encara amb més força i cruesa, quan sabem que les protagonistes de l’altre banda del Mediterrani estan vivint un genocidi que ningú a aquesta banda sembla saber com aturar (o voler fer-ho).

Però tornem a l’espectacle. Estem davant d’una peça de teatre documental molt poc habitual, ja que no només està creada simultàniament en dos territoris separats per milers de kilòmetres (amb la complicitat del Freedom Theatre de Jenin, a Palestina), sinó que les mateixes dones que han aportat les seves històries personals per teixir el tapís que és la dramatúrgia són les que defensen el text a escena, les locals en directe, les de l’altre territori per mitjà de gravacions. Parlem per tant d’actrius no professionals que trepitgen l’escenari no com a exercici de teatre verité sinó com a acte polític d’ocupació d’un espai que generalment els hi seria aliè perquè, citant novament a Gabarró: «a ningú se li escapa que la classe treballadora no som el segment de la població que més acudeix al teatre, i sobretot tampoc som el segment de població que produeix més teatre».

Com a espectadora, Jenin feat Raval em va semblar a estones una mica dispers, perquè en el seu desig d’abordar molts temes (colonialisme, feminisme, racisme, crisi de l’habitatge, precarietat, etc.) de vegades pots arribar a perdre una mica el focus, però, alhora, em va permetre connectar d’una manera molt directa i molt tendra amb un territori llunyà, del qual sentim a parlar gairebé a diari, però que, com a mínim a mi, em costava d’imaginar. I ho aconsegueix gràcies a un espai escènic i sonor molt cuidat, unes gravacions molt interessants i ben integrades i un text compromès amb el seu objectiu des del principi.

Jenin feat Raval no s’assemblarà a res del que hagueu vist ni quan a teatre documental, ni quan a teatre social, perquè decideix ser una altra cosa des del principi i assoleix amb escreix els seus objectius. 

No puc acabar aquest text sense dir un parell de coses més: 
Israel, estat genocida
Palestina lliure, des del riu fins el mar

Direcció del projecte: La Material. Partner Palestina: The Freedom Theatre. Dramatúrgia: Xantal Gabarró. Direcció (Catalunya): Xantal Gabarró. Direcció (Palestina): Ahmed Tobasi. Interpretació: Rania Wasfi, Israa M Awartani, Mariam Bahous Yalaoui, Amanda Forcadas, Ana Cortiñes. Producció Executiva (Catalunya): Tati Isla, Carla Verdú. Direcció de producció: Aina Juanet. Producció Executiva (Palestina): Mustafa Sheta. Enregistrament: Aran Ragheb, Bernat Enrich, Suzan Wasfi, Xantal Gabarró, Brigada Documental, Saber/Summud/Palestina. Realització Audiovisual: Bernat Enrich. Traducció consecutiva entrevistes: Chahrazad Nachett. Traducció a l‘àrab de la dramatúrgia: Mohammad Bitari. Espai escènic i disseny d’il·luminació: Álvaro Castillo. Espai Sonor: Xantal Gabarró, Bernat Enrich. Versió musical: En el barrio del Raval: Xduendesx. Vestuari: Ruth Gabarró. Mapa sonor Nackba: Nisreen Zahda. Disseny gràfic i contiguts audiovisuals de la companyia: Guaglio, Àngel Ybáñez. Menció especial a Max Carbonell, Iris Coromines, Aritz Navarra, Carles Duran, Albert Pijuan, Saad Omar, Jesús Albiol, Sindicat d’Habitatge del Raval, Jalal Qafisha, Forn de Teatre Pa’tothom, Julian Boal, Montse Forcadas, Paula Miranda, Mariona Naudin, Jordi Samper, Marc Tarrida, Maria Rodríguez, Jordi Forcadas, Jaume Inglada, Júlia Cruz Sesé, Achraf Maaddeb, Antiga Massana i a l’Associació de famílies monoparentals.

Fotografia: (c) La Material