Estic convençuda que, com a dramaturg, el fet que el Teatre Nacional de Catalunya t’encarregui un text ha de ser, a banda d’un gran honor, tot un repte. En una societat com la nostra, que tolera poc i malament els errors, i amb les poques oportunitats que sorgeixen, en general, en el món cultural, la sensació que aquesta serà l’única vegada a la vida que podràs estrenar a la Sala Gran deu ser important, i les ganes de fer alguna cosa memorable, irresistibles.
