Sacarina

Després d’estrenar Reiseführer, un muntatge sobre les contradiccions del turisme (o més aviat dels turistes), a l’Espai Lliure, La Ruta 40 torna a la cartellera, aquesta vegada al Maldà, amb un text que té quelcom de metateatral, perquè explora amb humor i mala baba la precarietat del món artístic a una ciutat gentrificada i cada vegada més de mentida, com és la Barcelona actual.

El text, escrit per Davide Carnevali i ambientat originalment a Milà, ha estat adaptat pel mateix autor, Albert Arribas i La Ruta 40 a la Barcelona dels nostres dies. Els detalls són d’aquí i ara, tot i que la història és tan antiga com el món. Els protagonistes són un productor televisiu i dos intèrprets, dona i home, als que els proposen gravar l’episodi pilot d’una sèrie. Ella viu a Berlín, on treballa de cambrera, tot i que s’esforça per fer creure a tothom que la seva vida allà és idíl·lica. Ell viu a Barcelona i sobreviu com pot amb el que guanya com actor en produccions precàries. Per a tots dos treballar a la tele suposaria una millora econòmica i laboral important, i estan disposats a qualsevol cosa per aconseguir-ho.

Sergi Torrecilla, l’únic membre de La Ruta 40 que encara no havia dirigit un muntatge de la companyia, ha convertit el Maldà en un bar hípster amb la complicitat de Clàudia Vilà, que signa l’escenografia, i dono fe que se’n surten. El dia que vaig anar a veure-la una dona va anar a preguntar al bar (real) del Maldà on era el teatre. Taules entapissades de gespa i retrats en colors vius d’animals vestits com humans (que substitueixen els habituals de la sala) donen al Maldà aquesta imatge d’anunci televisiu sense ànima que ha envaït tants locals de la nostra ciutat. L’espai combina perfectament amb les converses entre els personatges, on es desgranen els problemes, les contradiccions, les trampes, la desesperació i la frustració inherents a intentar viure contra el capitalisme salvatge sense perdre l’essència i intentant pagar les factures amb una feina artística per la que es porten molts anys lluitant.

Albert Prat i Lara Salvador encarnen aquests dos intèrprets que no han perdut l’esperança (tot i que potser sí una mica a si mateixos) amb frescor i naturalitat, enmig del públic, amb complicitat i veritat. Els acompanya Alberto Díaz, el productor, amb aquella energia de iupi dels 80, un triomfador amb trets de venedor de cotxes usats, tan encisador com perillós.

Sacarina és una queixa i una crida d’atenció, un parar-se a disseccionar un panorama, d’altra banda desolador, amb lucidesa i sentit de l’humor, observant-nos al mirall i sense amagar els propis defectes. Un muntatge ben fet, interessant, divertit i amb aquella marca de qualitat que sempre impregna els muntatges de La Ruta 40.

Sacarina
Autor: Davide Carnevali. Traducció: Albert Arribas. Adaptació: Davide Carnevali, Albert Arribas i La Ruta 40. Direcció: Sergi Torrecilla. Intèrprets: Alberto Díaz, Albert Prat i Lara Salvador. Escenografia: Claudia Vilà. Vestuari: La Ruta 40. So i vídeo: Pau Matas. Producció executiva: Maria G. Rovelló. Producció: La Ruta 40. 
Sala: El Maldà. Data: 19/02/2020. Fotografia: (c) Noemí Elias.

Comparteix aquesta entrada a:

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.