Los bancos regalan sandwicheras y chorizos

No us enganyaré, aquests dies em costa escriure. De fet, encara tinc pendent la crònica del Festival TNT de Terrassa (que prometo que compartiré amb vosaltres quan trobi el moment i la serenor). Els motius no cal que els expliqui. Si sou aquí i esteu vivint això sobren les explicacions. Penseu el que penseu, són dies estressants i de desgast emocional. Per això dijous passat vaig dubtar molt abans de sortir de casa per anar al Tantarantana. No tinc l’ànima per frivolitats i, si entrava a un teatre, volia que fos per un bon motiu.

I va ser-ho. Los bancos regalan sandwicheras y chorizos és un text i un muntatge que hauria estat necessari i pertinent en qualsevol moment. Fa deu anys, en fa tres i segurament ho seguirà sent d’aquí a 50 més. Perquè el tema que tracta és important i, per desgràcia, poc transitat (malgrat les aparences). José y sus hermanas (que és com s’autodenomina el col·lectiu que ha creat aquesta obra) es pregunten què sabem del franquisme aquells que no el vam viure (mentre qüestionen i sacsejen el record dels que sí). Quina imatge en tenim però, sobretot, quines són les seves conseqüències sobre la nostra realitat (sovint menystingudes o passades per alt).

Amb una posada en escena performativa, l’excel·lent dramatúrgia de Silvia Ferrando presenta una tesi sòlida i interessant des de l’arrencada fins al final. Sobre un escenari despullat i amb l’únic suport de projeccions, música i canvis de vestuari, els intèrprets ens disparen dades i fets de la dictadura mentre ens mostren les seqüeles sobre la nostra societat del que ells mateixos defineixen com un càncer de 40 anys de durada. El seu relat és cru, còmic i depriment alhora, i la seva barreja de llenguatges atrapa, fa reflexionar i captura la nostra atenció en tot moment.

En escena, set intèrprets entregats i còmplices gaudeixen del que fan amb tota la força i l’empenta de qui encara no ha fet els 30. Intèrprets que se senten còmodes en diferents tècniques, que canten, que ballen i que, per sobre de tot, treballen des de l’honestedat absoluta.

Em consta que el fet que l’estrena de Los bancos regalan sandwicheras y chorizos hagi coincidit amb el moment polític més convuls dels darrers 36 anys (com a mínim) ha estat una feliç coincidència. Jo, que no crec en res, vull creure que ha estat una picada d’ull de les muses del teatre, que volen recordar-nos que el que passa sobre els escenaris no només és polític sinó que, tot sovint, ens ajuda a entendre la realitat que vivim millor que 1000 columnes d’opinió i tertúlies radiofòniques. Ara mateix, veure aquest muntatge no només hauria de ser obligatori sinó que us asseguro que us ajudarà a fer una petita catarsi i, en aquests moments, crec que no hi ha res que ens calgui més a tots plegats. Aneu al Tantarantana, si us plau. Aneu-hi.

Los bancos regalan sandwicheras y chorizos
Creació col·lectiva: José y sus hermanas. Textos: Silvia Ferrando, El Conde de Torrefiel, Federico García Lorca, Jean Anouilh, Séneca i Angélica Lidell. Dramatúrgia i direcció: Silvia Ferrando. Intèrprets: Francesc Cuéllar, Alejandro Curiel, Marta Díez, Carme González, Carolina Manero, Gemma Polo i Glòria Ribera. Assessorament d’espai i il·luminació: Roger Orra i Patricia Albizu. Assessorament de vestuari: Alejandra Lorenzo. Agraïments: Antonio Simón.
Sala: Teatre Tantarantana. Data: 05/10/17. Fotografia: (c) Cecimontobbio.

Comparteix aquesta entrada a:

1 Comment

  1. Pingback: Explore el jardín de los cárpatos - Somnis de teatre

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.