Orgànic

Comentava a la primera entrada d’aquest blog que, a més de ser espectadora de teatre, de vegades també em poso a l’altra banda, ja sigui amb la meva companyia de teatre amateur (Companyia soltera busca… ) com, menys sovint, en col·laboracions professionals. Doncs bé, això és el que vaig fer el passat dissabte i volia compartir amb vosaltres l’experiència.

Dissabte 26 de maig vaig estar fent d’ajudant tècnica (a càrrec de Lluc Potrony, cap tècnic) al teatre Àngel Guimerà de El Vendrell a l’espectacle Orgànic.
Orgànic és una obra de dos actors escrita per Carles Casas que també interpreta un dels papers.

A nivell tècnic és una obra molt interessant perquè transcorre a molts espais diferents, cosa que implica nombrosos canvis de llums. A més, per un tema argumental, la il·luminació és molt poc realista, cosa que també contribueix a què la feina dels tècnics sigui més creativa i divertida que en una obra realista d’espai únic.

 

Vista de l'equip de llums des de la cabina dels tècnics.
Vista de l’equip de llums des de la cabina dels tècnics.

El text és un conjunt d’escenes que ens mostren parelles que juguen a seduïrse en diferents contextos: un pàrking, una oficina, el passadís d’una escola, el menjador de casa… (no puc explicar més de l’argument sense revelar la trama).

Tenint en compte que estem davant d’un autor primerenc, val a dir que el text conté bones idees i algunes frases totalment memorables. El problema és la gran quantitat de “parades” que implica haver de canviar constantment d’espai i vestuari. Tot i que la directora ha decidit fer els canvis a vista i integrar-los en la mesura del possible, acaben resultant farragosos. Tanmateix, el text funciona bé com a comèdia, és entretingut i permet lluir-se als dos actors protagonistes, que són el millor del muntatge.

Tant el Carles Casas com la Montse Colomer són dos actors joves i amb empenta (han decidit crear una companyia per girar aquesta obra) amb unes excel·lents habilitats interpretatives. En un text que demana molt dels intèrprets (constants canvis d’energia i de personatge) tots dos superen la prova amb nota. El monòleg final de la Montse és senzillament genial.

Aquesta obra s’ha representat de moment en tres ocasions, però la intenció és la de girar-la en la mesura del possible.

Per part meva, el de dissabte va ser el meu últim bolo amb ells.

Des d’aquì els desitjo molta merda. La mereixen.

 

Orgànic – Autor: Carles Casas. Direcció: Marina Julià. Repartiment: Carles Casas i Montse Colomer. Sala: Teatre Àngel Guimerà (El Vendrell). Data: 26/05/12. Fotografia: Gemonthemoon.

Comparteix aquesta entrada a:

2 Comments

  1. Arnau 02/06/2012 at 19:41

    Molt interessant! Esperem que els hi vagi molt bé 🙂

    Reply
  2. Pingback: El joc en joc - Somnis de teatre

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.