El percebeiro ha sido la única obra que he visto en los últimos quince días. Es cierto que me habría gustado poder ir a ver más cosas pero, ante la imposibilidad, haber visto precisamente esta…
Assajar és de covards #aedccaribeño
Sembla mentida que hagi trigat 15 dies en escriure la crònica del darrer Assajar és de covards de l’any, però és així. El dia 21 de desembre era la fi del món. Bé, no ben…
Herència abandonada
Segurament molts coneixeu la seva cara (és el que té sortir a la tele en un dels programes més coneguts de casa nostra), però potser no el seu nom. I penso que hauríem de començar…
Una lluita constant
A mesura que faig anys, cada vegada soc més ionqui de la no ficció en general i del teatre documental en concret. Suposo que és perquè, quan ja n’has vist molts, els relats de ficció…
L’habitació del costat (The vibrator play)
La manera com la història ha tractat el desig i el plaer sexual de les dones al llarg del temps faria riure si no fes plorar. L’habitació del costat aprofita un dels episodis més delirants…
Les coses excepcionals
Quatre anys després de Pulmons, el primer èxit de la companyia Sixto Paz i, segurament, el seu muntatge més recordat, la companyia torna a apostar per un text de Duncan Macmillan que, en aquest cas, aborda…
Hamlet/Segismundo
Los clásicos llegan a serlo porque logran, no solo conmover y apelar a sus espectadores contemporáneos, sino también a los que vienen después, a los que ya no comparten tiempo, y tampoco espacio, con los…
Assajar és de covards #tardoraedc
Dilluns passat va tenir lloc el segon Assajar és de covards de la temporada. Que no fes la crònica del primer no vol dir que no hi anés (vaig anar-hi), ni que no m’agradés (em…