Después de estrenar (literalmente) bajo un puente en la Fira Tàrrega de 2016 y haber girado por espacios no convencionales, A mí no me escribió Tennessee Williams (porque no me conocía) aterriza por primera vez en…
Sopa de pollastre amb ordi
Amb un títol tan improbable com, no ens enganyem, poc venedor (he recomanat en viu aquesta obra a tres persones diferents i a totes tres els he hagut d’explicar que no havia embogit i que…
Nerium Park
El capitalisme és terrorífic. De cap a peus. De fet, cada cop estic més segura que l’únic motiu pel qual el suportem amb tanta naturalitat i docilitat és perquè ens convencen des de petits. Si…
El temps que estiguem junts
Hi ha alguns espectacles que abans d’entrar-nos per la vista o per la oïda, ho fan per la pell. Perquè això passi han de donar-se un parell de circumstàncies imprescindibles.
En procés, 2
El procés, com els gats, sembla que té set vides (o set mil). Sempre que sembla que s’acaba, muta per tornar a començar, en una espiral a la que, personalment i ara per ara, no…
El mar no hi cap dins d’una capsa de sabates
Després de Y-X o la fidelitat dels cignes negres i Ah! (Judit) tenia moltes ganes de veure el darrer muntatge de la companyia El Martell que, a més, s’emmarca en el Cicló del Tantarantana d’enguany,…
La tristeza de los ogros
Acudo al Teatre Lliure intrigada por lo que parece una propuesta destinada al público joven. Un texto belga que viene avalado por reconocimiento internacional y que ha sido adaptado para su estreno en nuestro país.
Frankenstein
Els bons intèrprets es distingeixen perquè són capaços de posar i treure’s els personatges com un vestit fet a mida. Un vestit al que donen vida durant el temps que són sobre l’escenari i guarden…
Olvidémonos de ser turistas
No me pasa a menudo (no nos engañemos, no me pasa casi nunca) que al asistir a una obra de teatro de texto contemporáneo el diálogo, la palabra, me encandile desde la primera escena. Algo…
