Somnis de teatre – Pàgina 32 – El blog de crítica teatral de Gema Moraleda

Olvidémonos de ser turistas

in Crítica on 16/02/2018 25/09/2019

No me pasa a menudo (no nos engañemos, no me pasa casi nunca) que al asistir a una obra de teatro de texto contemporáneo el diálogo, la palabra, me encandile desde la primera escena. Algo…

Una de les coses més importants que ha de fer una autor abans d’arromangar-se i posar-se a escriure és, a banda de decidir sobre què fer-ho, documentar-se. Això pot ser poc important en aquelles comèdies…

Assajar és de covards #Mèxicaédc

in Crònica on 14/02/2018 14/02/2018

Dilluns va ser un Assajar és de covards amb uns quants detalls que el van fer diferent.

Dramaburg

in Crítica on 13/02/2018 07/12/2019

Los habituales me habéis oído hablar en más de una ocasión del DespertaLab, un ciclo de teatro experimental que tiene lugar en la Sala Atrium hacia el mes de julio. A mí es un ciclo…

Pornografia

in Crítica on 13/02/2018 15/09/2019

Vaig anar a veure Pornografia, principalment, perquè sentia curiositat pel text. Teatre anglès contemporani ambientat després del primer gran atemptat gihadista a Londres al juliol de 2005 (gairebé divuit mesos després de l’11-M de Madrid,…

Rebota, rebota y en tu cara explota

in Crítica on 04/02/2018 19/08/2019

Confieso que el jueves pasado no era la primera vez que veía Rebota, rebota y en tu cara explota. Fui una de las afortunadas que asistió a la presentación de este espectáculo en el Festival…

Sàpiens

in Crítica on 04/02/2018 04/12/2019

Sàpiens uneix sobre l’escenari dos noms, un de molt conegut, Sergi Belbel, el seu director, i un que comença a ser-ho, Roc Esquius, el seu dramaturg. Esquius, que ha estrenat fins ara quatre espectacles amb…

If (L’últim desig)

in Crítica on 04/02/2018 13/06/2019

If (L’últim desig) és un d’aquells espectacles que em fan tornar una vegada i una altra a la Sala Atrium, aquella marca de la casa que es defineix per l’experimentació, el risc i l’originalitat sense…

Adossats

in Crítica on 04/02/2018 04/02/2018

Adossats és el típic exemple de comèdia costumista que intenta retratar l’estil de vida dels suburbis, entenent suburbis no en el sentit pejoratiu de zones desfavorides situades a l’extraradi de les grans ciutats, sinó aquestes…

Migrante

in Crítica on 24/01/2018 04/06/2020

Creo que no exagero si digo que no veía una exhibición de músculo actoral semejante a la que exhibe Juan Pablo Mazorra en Migrante desde Blanca Desvelada. Ahora muchos estarán diciendo «ojo, que eso son…

Somnis de teatre Somnis de teatre

Ricard 111

Tornar a començar