Fugit és un d’aquells espectacles que com menys en sàpigues abans d’anar-hi, molt millor per tu com a espectador, així que pràcticament només escric per deixar constància que vaig ser-hi, que ho vaig viure i…
Inflammation du verbe vivre (Des mourants)
No us enganyaré, em fa una mandra infinita escriure ni que siguin dues línies sobre aquest muntage. I és que després de sentir com perdia el temps ahir al vespre durant gairebé tres hores (dues…
Nit de reis (o el que vulguis)
Val més tard que mai (diuen) i, encara que sigui amb la temporada a punt de baixar la persiana, per fi hem pogut gaudir d’un muntatge amb La Kompanyia del Lliure al complet (amb l’excepció…
Clean City
Totes les dones de la neteja que he conegut tenien una història personal interessant. Ja fossin migrants o no, el conjunt de circumstàncies que t’empenyen a fer de la neteja la teva feina mai no…
Històries d’Istanbul, a contrapeu
Aquest és un d’aquells muntatges que estaran en cartell la temporada vinent, però jo no vaig voler esperar-me. Menys encara després d’haver tingut la oportunitat d’entrevistar la seva autora, Yeşim Özsoy, per Teatre Barcelona (si…
La conquista de lo inútil
Hay veces en que sencillamente leyendo la sinopsis de un espectáculo, te enamoras de él. Eso me sucedió a mí con La conquista de lo inútil. Juzguen ustedes mismos: «¿Por qué alguien se sumerge a…