Fa molts mesos vaig rebre un correu electrònic en el que em proposaven anar a visitar les reserves del Museu de les Arts Escèniques durant la Nit dels Museus. Es tractava d’una activitat exclusiva, una…
Collar de cranis Esquerdes Parracs Enderrocs
Feia una pila d’anys que no veia un espectacle de Carles Santos. La darrera vegada va ser un concert al Teatre Lliure abans fins i tot de tenir aquest blog (per això no recordo el…
Mos Maiorum (el costum dels avantpassats)
Y si en Darrere la porta el humor era la válvula de escape ante una realidad cruda y complicada, en Mos Maiorum no existe tregua, como tampoco la tienen los migrantes que intentan saltar la…
Darrere la porta
En els darrers temps, cada vegada més sovint, les companyies teatrals decideixen abandonar el terreny de la ficció pura per explorar formats que els permetin parlar de fets reals o presentar-nos problemàtiques socials. És l’anomenat…
Connexió Londres: Medea (National Theater Live)
Dijous passat vaig poder tornar a gaudir d’una de les retransmissions del National Theater als Cinemes Icària de Barcelona. En aquesta ocasió va tractar-se d’un clàssic dels clàssics: Medea.
Somnis de teatre fa 5 anys!
Avui, Somnis de teatre fa cinc anys i jo no m’he pogut estar de parar un moment i pensar en totes les coses que he viscut en aquest temps…
Ven a Fraguel Rock
Estic tan acostumada a veure sobre els escenaris muntatges amb referents i imaginaris pertanyents a generacions gairebé sempre de més edat que jo, que us enganyaria si us digués que no va fer-me il·lusió veure la meva…
Yo quería ser una chica Almodóvar pero dejó de tener sentido
Dues dones, dues cadires i una nevera de càmping. Hi ha espectacles que no necessiten gaire més per fer una reflexió interessant. Aquest és el cas de Yo quería ser una chica Almodóvar pero dejó de…