Sí, vaig deixar-me un dels espectacles més ben valorats del Grec pel final. De fet va ser el meu darrer espectacle del festival. Tenia bons motius, cap d’ells teatral, per fer-ho i penso que, finalment, va…
Ciutat de vidre
No deixa de tenir gràcia que aquest Grec hagin coincidit en cartellera dues obres que feien servir projeccions amb estètica de còmic com a eix de la seva narració. D’una banda, la gent de Teatrocinema…
Assajar és de covards. La Gala #aedcLaGala
Ara que ja han passat tres setmanes (què ràpid passa el temps) i la ressaca emocional ha deixat pas a un record feliç i preciós de les experiències que vam viure a la tancada i a…
La contadora de películas
La contadora de películas era, probablemente, el espectáculo del Grec que esperaba con más ganas. Motivos no me faltaban. En el mes de mayo había entrevistado a Zagal, su director, para Teatre Barcelona y lo…
Yo, Feuerbach
Sigo con la puesta al día del blog, en esta ocasión con uno de aquellos espectáculos que, pese a sus virtudes, no logró conmoverme.
Port Arthur (repetim)
No acostumo a veure cap espectacle més d’una vegada (excepte en comptadíssimes excepcions) i, quan ho faig, no acostumo a tornar a escriure perquè la meva experiència sol ser semblant. Amb el cas de Port…
Joana 2015. Batalla campal
Fa uns mesos, quan van sortir els noms dels actors i actrius joves que havien estat escollits per formar part de la Kompanyia del Teatre Lliure, la primera cosa que vaig fer va ser cercar en…
Y – X o la fidelitat dels cignes negres
Aquests darrers dies, mentre llegia totes les notícies sobre la bogeria desencadenada al món amb el joc aquest dels Pokémon, pensava que els caçadors de criatures virtuals no eren pas tan diferents del públic teatral…